Un 8m ple de reivindicacions!

Un any més arriba el 8M, Dia Internacional de les Dones, data dedicada a la reivindicació dels drets de les dones, la igualtat social i laboral, l’eliminació de totes les formes de discriminació i violència que patim, el nostre l’empoderament i la lluita per aconseguir la plena participació en la societat. A més, aquesta jornada és una oportunitat per reflexionar sobre els reptes que les dones continuem afrontant arreu del món i per reconèixer les nostres contribucions en tots els àmbits de la vida. És un moment per la solidaritat entre nosaltres i per fer sentir les veus de les que no estan.

El canvi de govern a la Generalitat, amb PP i VOX, no ha portat millores: cal dir-ho ben clar i hem d’eixir al carrer a reivindicar els nostres drets com sempre i com mai. Entre altres coses, han eliminat el 30% del funcionariat de la fiscalia especialitzada en violència de gènere a València. Van impedir també la festa de la infantesa el 14 de gener amb una sèrie d’excuses vergonyoses i increïbles. També han fulminat els òrgans de participació i, per a acabar-ho d’adobar, han creat una oficina antiavortament a la ciutat d’Alacant, amb un pressupost que ronda els 100.000 €. Sembla mentida que en ple segle XXI encara hagem de recordar-los aquell lema pretèrit de «Nosaltres parim, nosaltres decidim». Qui són ells per a decidir el que hem o no de fer? Per coartar la nostra llibertat? Per immiscuir-se en la nostra vida? No consentirem que els nostres drets es vegen menystinguts per ningú.

Per descomptat, un altre àmbit en què ens toca seguir reivindicant és en el laboral. Com a sindicat feminista que som, no podem consentir com de precaritzades estan les condicions laborals de les dones, en comparació amb les dels homes. A tall d’exemple, hem de recordar que la bretxa salarial al País Valencià és del 22,4%, cosa que vol dir que les dones valencianes passem 82 dies treballant sense cobrar. I com que cotitzem menys, tenim, per tant, menys prestacions, tant quan estem en edat de treballar (atur, incapacitat temporal), com quan arribem a l’edat de jubilació, en què la bretxa de gènere de les pensions frega el 37%.

És important, per tant, continuar treballant col·lectivament per assegurar la igualtat de gènere i per eliminar les barreres que encara existeixen per a les dones en molts aspectes de la vida. I aquesta ha de ser una lluita diària i no només d’un dia assenyalat al calendari.