Continua la guerra per la llengua

PP i VOX (Pepox), partits que governen algunes de les nostres autonomies, són supremacistes espanyols, negacionistes del canvi climàtic, antiavortistes, xenòfobs, masclistes i homòfobs, absolutament rebutjables per això; també ho són per les seues polítiques educatives repressives i d’adoctrinament, per la ‘cultura taurina’ que volen imposar, per la seua oposició a la memòria democràtica i a la condemna del franquisme... Són com un mal son que inclús tenen preparats uns miserables projectes lingüicides contra les nostres llengües, amb els quals ens atacaran encara més, posant en perill la nostra supervivència com a nacions. Volen recloure`ns les llengües a l’àmbit familiar i finalment a la desaparició, que sempre ha estat l’objectiu dels franquistes (recordem el sinistre ministre Wert, que pretenia «españolizar» els nostres fills). I ara encara serà molt pitjor, perquè disposen de millors mitjans de control ideològic a les escoles. L’objectiu és minoritzar, més encara, les nostres llengües, contravenint els Estatuts d’Autonomia, la LUEV, la Constitució, i les lleis europees de protecció de les llengües... 

Malgrat que aquests partits violen tanta legislació, la justícia espanyola sovint actua a favor dels seus interessos polítics, impedint que cap altra llengua que la castellana ocupe l’espai educatiu que ens correspon, per exemple amb els programes d’immersió lingüística que garanteixen que els escolars assolisquen el mateix nivell en la llengua pròpia que en la de l’Estat. PP i Vox reprenen la vella aspiració franquista: hablad la lengua del imperio; i la més cavernícola: hablad en cristiano.

Aquesta gent ha tocat a mata-degolla, amb l’ajut del sector de jutges i fiscals reaccionari i, reobrint ferides, tornen a fer sonar els tambors de guerra. Què hem de fer, nosaltres? O els fem front o deixem que ens tornen a aixafar. Ambdós partits estan ben retratats i a la vista d’Europa i del món i no poden haver equívocs amb els ignominiosos projectes que tenen preparats. Com nosaltres som els bons, els atacats, hem de confiar que «ells» fracassaran en les properes eleccions basques, catalanes i europees. A nosaltres ens toca enfortir-nos en la resistència, en la lluita i en el contraatac, fent-los el buit institucional i civil i fent-los fora democràticament. Ells guanyen quan nosaltres ens acovardim o ens desunim en lluites caïnites. La unió ens fa més forts, com demostràrem contra Bauzà, o contra el PP en la Batalla de València. La desunió entre els nostres partits ens fa més vulnerables i serà una traïció.