Tango acadèmic

Tinc un conegut que fa molts anys em deia que "la vida es un tango y hay que saber bailarlo". Segurament, aquella frase és l'única expressió que podria aportar jo, a una futura investigació sobre el tango en València. Clar que no sé si això serà suficient per nomenar-me acadèmic de la flamant Academia Valenciana del Tango, creada per la Generalitat i impulsada per l'exdiputat Alejandro Font de Mora, amb la intenció d'investigar la memòria relacionada amb aquella modalitat musical i dansaire argentina. També es vol fomentar el coneixement de totes les disciplines artístiques, científiques i tècniques on es basa aquell gènere. Quasi res porta el diari!

La Academia Valenciana del Tango ya es una realidad

I conste que em semblaria perfecte si fóssem una comunitat de la República Argentina -o de l'Uruguai, on jo "no voy porque temo naufragar"... O si hi hagués una tradició de ballar tangos en les falles, en la Magdalena o en les Fogueres. També em semblaria bé si hi hagués pel·lícules valencianes amb arguments vora el riu de la Plata. O novel·les on els protagonistes ballassen tangos cada dos per tres. O milacres de sant Vicent amb música de fons d'acordions i històries d'amor tòxiques, mentre el dominic s'espolsava les espardenyes -mite mai no comprovat que, tanmateix, em ve bé ara: se les espolsava després d'haver ballat un tango! Més encara, em semblaria oportuníssima l'esmentada acadèmia si a Morella, per anunciar el Sexenni, es recitassen tangos. O a Algemesí les muixerangues s'aixecassen a ritme de tango. I si en compte d'havaneres es cantassen tangos. I especialment si, per fer l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, les falleres i els fallers avançassen a ritme de tango... Seria preciós! I no continue, perquè per molt que m'esforce no soc capaç de trobar tangos enlloc.

Ara bé: com que els valencians som especialistes en crear coses certament estrambòtiques -recorde ara el moment de la creació del MUVIM, que va nàixer per a ser un referent europeu (!) sobre els il·lustrats del XVIII, quan la Il·lustració només va arribar a casa del senyor Maians!-, és possible que l'esmentada acadèmia tanguera també acabe dedicant-se a altres coses: albades, cant d'estil valencià, cursos de tabalet i dolçaina, música de trobadors i del renaixement a la Corona d'Aragó o, fins i tot, el fenomen de la ruta del bacalao o de l'abadejo. El "destrellat" està servit! Ara toca gaudir-lo! Jo esperaré a ser-ne acadèmic -després de complir 65 anys-, precisament per haver escrit aquest paperet.