La paraula «convocatòria» és un derivat de «convocar», que prové del llatí «convocare», a on ja tenia un significat semblant al que té actualment. Estava formada pel prefix «con-», que aporta la idea d'una actuació en què participen diverses persones, i el verb «vocare», que significa 'cridar', i que ha donat lloc a la creació de molts altres verbs, com «equivocar», «evocar», «invocar» o «revocar», els quals, combinats amb altres prefixos, adopten significats específics.
Una «convocatòria», per tant, en la seua formulació més bàsica, és un anunci o un escrit a través del qual es fa una crida a altres persones per tal que concórreguen a un lloc o a un acte determinat. Però, generalment, el terme «convocatòria» se sol reservar per a actes revestits d'una certa formalitat. Un Govern, per exemple, pot convocar unes eleccions; una Administració pública pot convocar unes oposicions; una editorial pot convocar uns premis literaris; un sindicat pot convocar una vaga; un òrgan administratiu pot convocar una reunió.
