Si, partint de la vella «bucina» dels romans —que, com ja saben, si han tingut ocasió de llegir els apunts publicats en esta mateixa secció estos dies passats, no era més que una 'banya de bou' que servia per a emetre senyals sonors elementals—, es va arribar a la «botzina», que amb el pas del temps aprofità per a referir-se a l'avisador acústic instal·lat en els primers automòbils; però eixa mateixa funció, des de començaments del segle XX, va quedar assimilada a la paraula «clàxon».
En realitat, com passa sovint, esta translació significativa no era del tot innocent. La paraula «clàxon» prové de l'anglés «klaxon», que era el nom d'una empresa americana de Newark (Nova Jersey), que havia adquirit els drets de fabricació d'una botzina elèctrica inventada per Miller Reese Hutchison, ajudant de Thomas Alva Edison (inventor de la bombeta elèctrica, del fonògraf, de la pila alcalina i de 1.090 patents més que porten el seu nom). Qui té la paraula, té la cosa, i amb esta apropiació nominal la companyia ja tenia guanyada en gran part la guerra comercial. Així va ser com la vella botzina passà a ser una relíquia.
