El verb «amprar» s'usa en valencià de manera aparentment contradictòria: tant amb el significat de 'prendre prestada una cosa' com amb el de 'deixar-la prestada'. És a través del context com es pot saber amb seguretat el significat precís que té en cada cas. Així, en «Han amprat diners per a poder pagar la hipoteca del pis» té el significat de 'demanar diners prestats', mentre que en «Li he amprat uns llibres que necessitava per a classe» significa 'deixar-los prestats'.
La grafia d'este verb també presenta vacil·lacions. Per una tradició lexicogràfica confusa (que encara es manté en alguns diccionaris), és prou corrent veure utilitzat «emprar» en els sentits indicats. A esta confusió ha contribuït el fet que en valencià la vocal «e-» en posició inicial de paraula, quan va seguida de la consonant «-m-», sovint es pronuncia [a]: «embolicar» [ambolikár], «embrutar» [ambrutár]. Però cal tindre en compte que, en este cas concret, «amprar» prové del baix llatí «adimperare», que derivava del llatí clàssic «imperare», que significava 'manar'.
