El verb «celebrar» prové del llatí «celebrare», que derivava de l'adjectiu «celeber», ètim que ha donat lloc al nostre 'cèlebre'. Però en llatí este adjectiu tenia originàriament el significat de 'freqüent, concorregut'; el sentit de 'famós' o 'il·lustre' que li atribuïm actualment es gestà posteriorment, com un efecte secundari que deriva de ser algú molt requerit o visitat.
El sentit bàsic que té actualment «celebrar» és també el resultat d'una evolució paral·lela. Originàriament hi havia la idea de concurrència de moltes persones per a festejar alguna cosa en un acte extraordinari, com ara la celebració de la Pasqua o el nomenament del rei, i per extensió passà després a aplicar-se a qualsevol acte revestit d'una certa solemnitat, com la celebració de qualsevol acte litúrgic, o unes eleccions, o la presentació d'un llibre... I, finalment, amb un excés de pretensions de solemnitat, hem passat també a celebrar reunions rutinàries.
