La paraula «carxofa» prové de l'àrab hispànic «?arsufa»; i este, de l'àrab clàssic «?árxafa»; i, estirant encara més del fil etimològic, arribem a l'indoirànic «har xob», a on significava 'pal d'espines'.
La carxofa és la flor immadura de la carxofera, carnosa i coberta de bràctees imbricades. És coneguda i apreciada des de ben antic. En la terminologia científica rep el nom de «Cynara», que originàriament era el nom d'una bella i candorosa jove a qui Zeus seduí i s'emportà a l'Olimp; però, com a castic per la seua infidelitat, la transformà en carxofera. Probablement per això, els antics grecs creien que tenia efectes afrodisíacs. Però no està demostrat que en tinga. El que sí que està comprovat és el seu efecte antiinflamatori i antioxidant. En la medicina tradicional, la carxofa s'ha utilitzat habitualment per a tractar l'anèmia, la diabetis, la gota i el reumatisme.
A Benicarló se celebra la Festa de la Carxofa, declarada Festa d'Interés Turístic Autonòmic.
