La paraula «cremat» és originàriament la forma del participi de masculí singular de «cremar». Este verb procedix del llatí «cremare», a on ja tenia el mateix significat que en l'actualitat: el de consumir un cos per l'acció del foc. Però un verb de significat tan bàsic, com és normal, ha anat creant nous ramals semàntics. Un d'estos significats específics, que forma part de la nostra cultura gastronòmica, fa referència a una beguda elaborada a base de rom (o un altre aiguardent), café, llima i sucre, que es flameja abans de beure's fins a produir la combustió quasi total de l'alcohol. Sovint també se sol afegir un trosset de canella en rama i dos o tres grans de café per a aromatitzar el beuratge.
La manera més habitual de referir-se a esta beguda és en la forma de diminutiu: un «cremadet». El diminutiu sol transmetre un matís afectiu, com si formara part dels nostres hàbits quotidians més entranyables. I encara s'intensifica el seu caràcter tel·lúric si es pronuncia elidint la «d» intervocàlica de l'última síl·laba, «cremaet», tal com ho diuen espontàniament els llauradors que treballen la terra per a extraure'n els fruits. Salut!
