La paraula «cabanya» (que també presenta la variant «cabana») prové del llatí tardà «capanna», probablement d'origen indoeuropeu. Fa referència a una construcció senzilla, de dimensions reduïdes, feta amb pedres, troncs o altres materials lleugers entrellaçats o units amb fang, que tradicionalment usaven els pastors per a refugiar-s'hi quan havien de passar la nit fora del poblat o en cas d'inclemències meteorològiques. D'este ús tradicional, el mot «cabanya» passà a usar-se, per metonímia —prenent la part pel tot—, per a designar el conjunt de caps de bestiar d'un propietari o d'un país determinat.
En les actuals circumstàncies de confinament, la paraula «cabanya» ha recuperat una gran vigència com a component de l'expressió «síndrome de la cabanya», utilitzada pels psicòlegs per a referir-se al temor que senten algunes persones a abandonar la seua vivenda habitual i exposar-se a un possible contagi del coronavirus. Però, al marge d'esta circumstància concreta, que ha alterat profundament les relacions socials i la perspectiva vital de moltes persones, esta síndrome ja estava definida per a qualificar l'estat de reclusió voluntària en què vivien algunes persones que, per motius diversos (estades en presó, segrestos, hospitalitzacions), mostren una gran resistència a eixir de casa.
