Corpus

Hui, a les 19:30, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua presenta en el Museu de la Ciutat la publicació «El Corpus de València», un vocabulari visual a on es desgranen les paraules que ens permeten entendre esta singular festa, que en la ciutat de València ha adquirit una dimensió verdaderament espectacular. La paraula «corpus», amb la terminació «-us», és pur llatí. En el valencià actual esta terminació és una relíquia. Només es manté en alguns cultismes. I, de fet, antigament, com a forma derivada d'aquell vocable, era habitual la forma «cors», que després, prosseguint el seu procés evolutiu natural, s'elidí la «r», i es transformà en «cos».

A pesar d'estes transformacions patrimonials, generals en moltes llengües neollatines, el terme «corpus» (reducció de «corpus Christi», el 'cos de Crist') s'ha mantingut intacta en la forma llatina originària per a designar la festa catòlica en què es commemora la institució de l'eucaristia, sens dubte pel manteniment del llatí com a llengua oficial de l'Església fins a temps recents. Esta festa fou instituïda pel papa Urbà IV l'any 1263 en tota la cristiandat. Però en la ciutat de València el Corpus ha sigut festa grossa des de finals del segle XIV: «En la processió, però, de Corpus Christi sia portat lo dit cors en alcuna custòdia molt bella», es diu en les Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, que daten de 1344.

Més informació...