Tenebra (2)

Completant el tenebrós recorregut per la història de la paraula «tenebra», encara tenim l'«ofici de tenebres», una cerimònia litúrgica celebrada antigament en Setmana Santa després de la posta del sol, amb el temple il·luminat només per la tènue llum de quinze ciris d'un canelobre triangular (anomenat justament «tenebrari»), que anaven consumint-se a poc a poc fins que, a l'apagar-se l'últim ciri, ja en total obscuritat, els fidels començaven a colpejar els bancs amb les palmes de les mans o els breviaris, produint un fort estrèpit. Amb este singular ritual es volia commemorar l'eclipsi i el posterior terratrémol que, segons l'Evangeli de Sant Mateu, es produí quan Crist fou crucificat: «Des del migdia fins a les tres de la vesprada es va estendre una foscor per tota la terra [...] El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrémol i tot allò que havia passat, van agafar molta por». La foscor causa por. Però, tot i això, sempre ha tingut també un halo poètic. Potser per això Vicent Andrés Estellés titulà un dels seus llibres «Recomane tenebres», de lectura especialment recomanable en estos dies tètrics de fosca tranquil·litat.

Més informació...