Esfinx-2
Si, tal com déiem ahir, la paraula esfinx és ambigua semànticament, també ho és des del punt de vista lingüístic. La pronunciació de la x no és igual que la de punxa. En el cas de esfinx s’ha de llegir com a [ks]. Per una altra banda, el seu gènere és ambivalent: pot ser masculí o femení. I, finalment, el plural es forma afegint una s a la forma de singular: esfinxs. Però eixa s és muda. Es veu però no se sent.
L’origen de la paraula també presenta dubtes. Prové del grec sphígx, encara que, possiblement, el grec l’havia pres de l’egipci shesepankh, llengua a on significava ‘imatge viva’, segurament perquè es referia a l’estàtua de l’esfinx que havia sigut tallada en roca viva. Però, com tants altres cultismes, a nosaltres esta paraula no ens arribà del grec. Fou en francés a on es documenta modernament, concretament en el segle XVII. Nosaltres començàrem a usar-la durant el segle XIX.
- La Policía busca a un violador que atacó a una joven tumbada de noche en la playa del Cabanyal
- La C. Valenciana es la única autonomía que nunca ha llegado a la media en financiación desde 2002
- Rescatan a ocho personas junto al Pantalán del Port de Sagunt
- Alejandra Rubio desvela el nombre de su bebé (que no va a gustar a su madre)
- Alessandro Lequio rompe su silencio y habla abiertamente del problema de salud que padece: 'Me acaban de llegar los resultados
- Gabriela Guillén sorprende con una nueva maternidad y responde a una posible implicación de Bertín Osborne: 'Mi vida, sí
- Herida grave una monitora tras lanzarse desde una roca en el Pou Clar
- Habla la empresa que contrató a la médica 'borracha' en Castelló y estudia llevarla a juicio: 'Estamos muy avergonzados y es imperdonable