Esfinx-2
Si, tal com déiem ahir, la paraula esfinx és ambigua semànticament, també ho és des del punt de vista lingüístic. La pronunciació de la x no és igual que la de punxa. En el cas de esfinx s’ha de llegir com a [ks]. Per una altra banda, el seu gènere és ambivalent: pot ser masculí o femení. I, finalment, el plural es forma afegint una s a la forma de singular: esfinxs. Però eixa s és muda. Es veu però no se sent.
L’origen de la paraula també presenta dubtes. Prové del grec sphígx, encara que, possiblement, el grec l’havia pres de l’egipci shesepankh, llengua a on significava ‘imatge viva’, segurament perquè es referia a l’estàtua de l’esfinx que havia sigut tallada en roca viva. Però, com tants altres cultismes, a nosaltres esta paraula no ens arribà del grec. Fou en francés a on es documenta modernament, concretament en el segle XVII. Nosaltres començàrem a usar-la durant el segle XIX.
- Una fuga del gas refrigerante de la nevera del piso 86 propició el inicio del incendio de Campanar
- Una huella en una puerta y una pisada en el suelo de la casa de la maestra incriminan al presunto asesino de Rafelcofer
- La hija de Marisol habla sobre el estado de salud de su madre
- Realojan a los vecinos evacuados en Masía de Traver tras el incendio forestal en Riba-roja
- Piden el despido de la azafata de La Ruleta de la Suerte por este motivo
- Nebulossa en Eurovision: desvelado el puesto en el que actuará España
- Un muerto en un tiroteo al lado de una parada de metro en Barcelona
- Boda de Javier García-Obregón: La novia llega 40 minutos tarde y se disparan los nervios entre los asistentes
