El tercer lliurament de la sèrie Biografies parcials, de Xavier Serra, fa una aproximació a la trajectòria i la significació de sis personatges d´una importància difícil d´exagerar, en el camp intel·lectual i artístic, de la vida valenciana. Són l´assagista Joan F. Mira, el fotògraf Francesc Jarque, el cantant Raimon, l´historiador Thomas F. Glick, el filòsof Josep Lluís Blasco i l´estudiós de la literatura catalana Albert Hauf. En opinió de Xavier Serra els anys seixanta foren «l´època crítica», l´aparició d´unes primeres mostres encara escadusseres de vitalitat intel·lectual i política enmig de la llosa desesperant, mediocre i tristíssima de la dictadura franquista. La dècada següent, els anys setanta, fou el temps en què el País Valencià va fer eclosió en tots els aspectes. «Abans, fou un país impossible». Té molta raó. Als anys seixanta es van registrar els primers episodis de rebel·lia moral i cívica amb una repercussió social ja considerable i, sobretot, és l´època de formació o d´aparició més o menys pública d´un seguit de creadors i pensadors que donarien molt de joc. Com per exemple, els recollits en aquest volum.
Els anys setanta havien estat objecte d´un volum anterior de la sèrie i presentava els retrats d´uns altres sis personatges també de molt de pes en la cultura del País: Josep Lozano, Francesc Pérez Moragón, Josep Maria Bessó, Lluís Aguiló Lúcia, Robert Archer i Manuel Boix. La idea de l´eclosió evoca el desplegament d´un ventall molt ampli de possibilitats abans reprimides o impossibles en raó de les traves que imposava un règim de dictadura, però també de les limitacions d´una societat que tot just, amb penes i treballs, s´aproximava a les pautes de les societats industrials modernes. Els anys setanta foren creatius, de ruptura, de trànsit polític, de mobilització. També en el terreny de les idees, de la cultura. Moltes de les grans iniciatives que vingueren després foren imaginades, pensades, projectades enmig de l´entusiasme d´aquells anys. El desplegament de la Universitat de València i de la Politècnica, l´IVAM, la IVEI, i fins i tot -en un altre ordre de coses- la política industrial i l´IMPIVA, foren derivacions de tot allò.
En un volum anterior de la sèrie, Xavier Serra havia glosat la trajectòria de personatges nascuts abans de la guerra, però que tingueren també una notable incidència als anys setanta i posteriors: Doro Balaguer, Josep Antoni Comes, Pere Maria Orts, Josep Iborra, Germà Colón i Vicenç Rosselló.
Amb aquest nou lliurament, Xavier Serra confirma diverses coses. D´entrada cal dir que aporta dades, idees i reflexions, a partir de l´experiència vital dels seus personatges, que contribueixen a una visió molt més rica i precisa de la vida cultural (i política) valenciana de les darreres dècades. Sovint dóna la paraula als seus protagonistes, però la intenció de Serra és clarament destacar una època, un moment, un context, circumscriure un ambient, una parcel·la concreta de vida, unes idees. L´autor aprofita aquestes aproximacions per a recompondre un gran fresc del que ha estat la cultura i el País des dels anys seixanta. I així, en aquest volum trobem un retrat enginyós i molt complet del que ha significat Joan F. Mira com a intel·lectual, amb la seua persistent vocació monitora. O de Raimon, un fenomen de masses, a partir dels seus orígens. Ens assabentem del rerefons familiar i vital d´un savi i erudit com n´hi ha pocs, Albert Hauf. Aprenem alguna cosa més sobre Josep Lluís Blasco, una figura imposant que ha deixat una petjada enorme a la Facultat de Filosofia i, també, en la política. Les aportacions sobre el fotògraf Jarque i sobre l´historiador de la ciència Glick són d´un altíssim interès.
No abunden apostes literàries tan sòlides i rigoroses com la que ens ocupa. Perquè cal dir també que Serra fa un exercici d´escriptura impecable, d´una qualitat literària de primer ordre. Una prosa eficaç, límpida i esmolada, que col·loca els adjectius on correspon i que, a més, es fa llegir. Es fa llegir de manera imperiosa, perquè la càrrega d´ironia i humor contingut que caracteritza aquestes pàgines les fa molt divertides.
No sé fins a quin punt és conegut Serra més enllà dels nuclis culturals més conspicus, però segurament bastants lectors no n´hauran sentit a parlar. És el drama de la cultura valenciana, que confina molts autors valuosos a circuits força estrets, quan és el cas que amb ràdio, televisió i altres mitjans, a hores d´ara tot un seguit d´autors de qualitat, en tots els gèneres, podrien traspassar límits i arribar a un públic ampli. Siga com siga, recomane vivament al lector culte i intel·ligent que s´aproxime als retrats literaris de Xavier Serra. Farà una experiència literària gratificant, aprendrà coses, veurà el nostre panorama humà i cultural amb ulls nous. I s´ho passarà molt bé. Es farà càrrec d´un llegat cultural, sovint esborrat o amagat, que és indefugible i és el nostre. D´ací la vàlua cívica d´una comesa literària que es proposa preservar la memòria, en un país que tendeix a l´oblit.
Xavier Serra assoleix amb aquest nou volum una posició destacada en el panorama literari valencià, i més enllà. Els seus precedents, la tradició en què se situa, són els Homenots o els Retrats de passaport de Josep Pla, els Retrats de l´exili (també publicat com Abans d´ara) de Domènec Guansé, o fins i tot les petites biografies d´Albert Manent. Xavier Serra, des de la seua originalitat radical, aporta nova saba a aquesta tradició de la literatura catalana, i ho fa de la manera sagaç, desperta i sovint càustica que li és pròpia. Una manera, al capdavall, molt valenciana.
