Naix Afers Narrativa

Afers fa garibé 40 anys que publica llibres. Vicent Olmos, un dels editors més inquiets del país, ho celebra amb una nova fita, l’inici d’una nova col·leció de narrativa. Mal jueu de Piotr Smolar, i Espurna de Xavier Serra són els dos primers títols d’Afers Narrativa. Mal jueu, del periodista de Le Monde Piotr Smolar, un francès d’ascendència polonesa que el 2014 va ser corresponsal a Israel. És nét del fundador de la resistència del gueto de Misk durant l’ocupació nazi d’Ucraïna, que fou considerat pels israelians un heroi. El pare, d’altra banda, fou un membre destacat del Partit Comunista Polonès que va lluitar a la Segona Guerra Mundial i que, en acabar aquesta, ocupà càrrecs importants en el govern prosoviètic; ara bé, després de la repressió dels estudiants del 1968, va abandonar el partit i va marxar a França. Smolar va combinant la història, el descobriment de la història, de l’avi i del pare, amb les qüestions identitàries actuals a Israel i amb la situació de Palestina i dels territoris ocupats.

Espurna, de Xavier Serra, relata a partir del robatori d’una multicopista (una vietnamita) de l’Institut de Sueca, per part d’uns joves que s’iniciaven en la lluita contra la dictadura, la creació i les peripècies de Germania Socialista, un grup hereu del Partit Socialista Valencià. L’autor entrevista molts dels protagonistes i en fa una narració que trenca allò que diríem la literatura de gènere, amb el recurs de la narrativa i de l’assaig.

«Un editor -explica Olmos-, ha de rodejar-se de bons coneixedors de la literatura d’ara i d’abans. La majoria de les col·leccions d’Afers compten amb un director o bé amb un consell assessor. En el cas de la de narrativa, en el comitè de direcció m’acompanyen dos joves que han demostrat ser uns bons lectors i que els considere com un relleu generacional. Clàudia Serra té una obra escrita de teatre amb un parell de premis, i fins i tot ha dirigit les seues obres. Josep Alapont ja ha publicat en revistes com ara L’Espill, a més de ser l’artífex del disseny de les cobertes de la col·lecció».

Olmos sosté que és un bon moment editorial. «Al País Valencià tenim més editorials que mai i tenim bones editorials, de literatura i d’assaig, tant privades com públiques, tot i que els interessos de vegades no coincideixen». També n’és optimista perquè malgrat la pandèmia, diu que les xifres de vendes de llibres a les fires, o a les llibreries, «sembla que han pujat».

Manté que les ajudes públiques per als sectors culturals mai no són suficients. «El món editorial, amb les ajudes adequades, també hauria de ser un sector d’impuls econòmic», i és partidari que les ajudes «foren més ben dotades». Pot ser per això esmenta que la política cultural del Botànic «és clarament millorable en molts sentits i no només pel que fa a les subvencions». Una de les qüestions que Afers Narrativa no vol perdre de vista és que amb les traduccions de bons llibres, «cal publicar també els nostres bons escriptors i bones escriptores».

Els propers títols seran, L’Agnese va a morir de Renata Viganò, una novel·la sobre el paper de les dones durant la lluita partisana contra el feixisme a Itàlia, i L’home assegut al passadís de Margarite Duras, una mirada del patiment de les dones des del feminisme. «Per a les traduccions hem buscat bons traductors, joves o consolidats, tots de prestigi, com ara Susanna Fosch, Iban L. Llop o Arnau Pons».

Llarga vida a Afers!, «i llarga vida la cultura», afig Vicent Olmos.

Suscríbete para seguir leyendo