L’any passat, al complir-se vuitanta anys del traspàs de Virginia Woolf, moltes editorials aprofitaren que les seues obres passaven a domini públic per a incloure-les, almenys les més significatives, en els seus catàlegs. Com és obvi, l’allau woolfià, amb noves traduccions i reedicions en castellà i en català, no s’ha fet esperar, el que demostra l’interès de les noves generacions per l’autora de Les Ones, malgrat que algun carpetovetònic, que sempre en tenim, pense, si és que pensa, que açò és donar-li corda a la contestatària Mary Beaton, que des del 1929 ve reclamant una cambra pròpia i una renda de cinc-centes lliures anuals.
A casa nostra sempre hem estimat molt la Woolf. No només cal recordar que el 1930 Cèsar August Jordana va traduir al català Mrs. Dalloway, la primera obra de l’escriptora que apareixia al nostre país, un any abans que Revista de Occidente publicarà To the Lighthouse amb el títol d’El tiempo pasa. No obstant, no va ser fins el 1973, amb la traducció al català de The years de Maria Antònia Oliver, quan començaren a posar-se a l’abast dels lectors, i d’una manera continuada, les obres de Mrs.Woolf, sobretot gràcies a les traduccions d’Andrés Bosch, Marta Pessarrodona i José Luis López Muñoz, entre altres. Però anem amb les novetats.
Dins d’aquesta onada woolfiana lliure de drets, un dels primers títols en arribar a les llibreries ha sigut l’edició commemorativa que Debolsillo ha fet d’Una habitación propia amb la llegendària traducció de Jorge Luis Borges. Poc després, Cal Carré, va traure Entre els actes amb traducció de Marta Pera Cucurell, i La Temerària, un segell editorial que té la Woolf com sant i senya, una nova traducció d’Al far signada per Helena Valentí. Aquesta novel·la, una de les més importants del segle XX junt a l’Ulisses de Joyce i À la recherche du temps perdu de Proust, també ha estat traduïda per Xavier Pàmies com Cap al far per a la col·lecció Bernat Metge Universal. La Magrana, per la seua part, ha reeditat la traducció catalana que Dolors Udina va fer el 2013 de La senyora Dalloway. Amb il·lustracions de Gala Pont, l’Editorial Alma acaba d’incorporar en castellà aquesta novel·la a la seua col·lecció de Clásicos Ilustrados.
Els Diaris mereixen una atenció més detallada. Tot i que Virginia Woolf va escriure un diari de joventut entre 1897 i 1909, no va ser fins el 1917 quan va tornar a reprendre’l de manera continuada fins la seua mort el 1941. Aquest diari íntim, amb més de tres mil pàgines, és fonamental per a conèixer l’entorn social de l’autora, les seues aspiracions i preocupacions literàries, el procés d’escriptura de les seues novel·les, així com les seues esmoladíssimes crítiques. Dels diaris es coneixen tres versions diferents i fragmentàries. En realitat, ben bé podríem dir que són una mena de tres editio prínceps. La primera és de 1953, quan el seu marit, Leonard Woolf, va publicar A Writer’s Diary, una selecció d’entrades sobre literatura. La segona es deu a Anne Olivier Bell, companya del Grup de Bloomsbury i esposa i ajudant de Quentin Bell, autor de Virginia Woolf: una biografia, recentment recuperada per Lumen amb la traducció de Marta Pessarrodona. Des de 1977 fins a 1984, i amb el títol de Diaries, Olivier Bell va condensar l’original en cinc volums. Finalment, la tercera editio va arribar el 1990 també de la mà de Mrs. Bell, que va preparar una versió abreviada en tres volums dels cinc anteriors, A Moment’s Liberty: The Shorther Diary.
Dins de l’actual allau woolfià, Funambulista acaba de traure Primeros diarios, la traducció castellana d’Arcàdia Molinas d’A Passionate Apprentice: The journals (1897-1909). Viena ha publicat Diari d’una escriptora, la traducció de Dolors Udina d’A Writer’s Diary. Així mateix, a finals de setembre, va arribar a les llibreries Diaris, la traducció de Carlota Gurt de la tria d’apunts diarístics que Gonzalo Torné va fer per a Club Editor. I the last but not least: abans que acabe l’any està prevista l’aparició del cinquè i últim volum d’El diario de Virginia Woolf, de l’editorial Tres Hermanas. Aquest segell va emprendre el 2017 l’aventura de publicar la traducció castellana d’Olivia de Miguel dels cinc volums d’Anne Olivier Bell, que fins ara no havien vist la llum de manera completa al nostre país. En fi, que enguany de la Woolf anem ben servits. I això està molt bé, per a plaer nostre, de Mrs. Ramsay, del gos Flush i, per suposat, d’Orlando.
