Un hort en un paradís de Carcaixent en perill

Els horts de tarongers són un dels patrimonis més singulars de la Comunitat Valenciana, fruit de la perfecta conjunció d’arquitectura i agricultura. Aquests han sigut àmpliament estudiats, durant les darreres dècades, pel destacat conservador de la Universitat de València Adrià Besó (1967) a la seua tesi doctoral i a diversos articles, exposicions, conferències i publicacions.

D’altra banda aquest llegat historicoartístic ha sigut difós a la ciutadania a través de la Fira Modernista de Carcaixent amb visites guiades, en coordinació amb els seus propietaris. Un dels horts de tarongers més singulars de la població és la «Villa San José» que es caracteritza per trobar-se en mig d’un interessant paratge natural, les muntanyes del Realenc, i perquè la seua residència principal s’ubica a un extrem dels camps de cultiu. Aquesta edificació va ser dissenyada a la primera dècada del segle XX, dintre de l’arquitectura de l’eclecticisme, pel mestre d’obres Josep Ríos Chinesta (1855-1935) per al comerciant de taronges Josep Ribera Tarragó (1848-1914), tal com arreplega l’actual cronista oficial de Carcaixent Bernat Daràs (1954). 

L’edifici principal del conjunt és exempt, de planta baixa i una altura, simetria a les seues quatre façanes i es disposa sobre una plataforma elevada sobre el terreny. Aquest conté la residència històrica de la família propietària i, en una de les seues ales, una capella amb accés independent que queda integrada dintre del seu volum. En aquest es combinen, de manera brillant, diversos aparells de rajola vista de certa complexitat, conseqüència del domini d’aquesta tècnica constructiva per part de Ríos Chinesta i dels seus obrers, amb taulells de ceràmica vidriada amb motius vegetals de trets modernistes i geomètrics. Aquests elements recerquen les seues portes i finestres de fusta, entre els quals s’alternen franges enlluïdes amb acabat rugós. 

A les seues façanes es va mantenir el mateix llenguatge arquitectònic i combinació de materials que el Magatzem de Ribera (1903), projectat pel mateix autor també per a aquesta família. D’aquesta manera es va crear al Realenc una obra fruit del personal estil de Josep Ríos, pròxima als treballs dels grans arquitectes valencians en actiu en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, que conserva la seua autenticitat i que es troba en un relatiu bon estat de conservació i amb un cuidat jardí. 

A més a més, aquest conjunt conté dos edificacions annexes d’interés en avançat estat de deteriorament. Una d’elles, la més antiga, de grans dimensions d’arquitectura tradicional ubicada al seu cantó sud-oest, que en origen estava destinada als habitatges dels treballadors i que es configura al voltant d’un gran corral. I altra, al cantó oposat, composta per una gran nau, amb cobertes d’estructura de fusta i metàl·lica i teula plana a dos vessants. 

Carcaixent se moviliza contra la macroplanta fotovoltaica del Realenc

Malauradament, des de l’any 2021, sobre l’entorn immediat d’aquest hort està previst executar plantes solars fotovoltaiques, afectant una gran extensió de la muntanya del Realenc, el que danyarà greument el seu paisatge. Aquesta amenaça contrasta clarament amb l’equilibri amb l’entorn que es va aconseguir quan es va construir aquest conjunt historicoartístic fa més d’un segle.