Doncs, bé. Aquest Primer de Maig festa Internacional del Treball eixirem al carrer per a seguir reivindicant treball digne, dret a la vaga, polítiques redistributives, justes i solidàries, ocupació amb drets laborals i socials. Podem presentar tot un glossari de dades i percentatges i tot seguit argumentar-los, així com dibuixar un escenari referent a la macro i micro economia. Però no cal perquè, entre altres raons, la gent sap que viu i conviu amb la dura realitat de l'atur, la pobresa i l'exclusió social. Una fractura difícil de superar que ens deixa la crisi, la recessió i les polítiques d'extrems neoliberals que no entenen de l'economia social de mercat.
L'augment del PIB (Producte Interior Brut) d'Espanya pressupostat per al 2015 està basat fonamentalment en les exportacions, un creixement positiu, important i necessari, perquè indica una tendència de recuperació econòmica del conjunt de l'economia, aleshores, situada en les grans xifres macro, en els balanços de les empreses de l'Ibex i la gran Banca. El creixement econòmic d'Espanya obeeix a un patró de baixos salaris, a més de precarietat laboral estesa a tots els sectors productius.
Les successives reformes laborals del PSOE, i l'última del PP de febrer de 2012, estan aconseguint una devaluació del treball i de les condicions, debilitant la negociació col·lectiva, la representació legal dels treballadors i les treballadores, així com la tutela judicial efectiva. Una reforma laboral que, cal recordar, es fa contra el consens entre empresaris i sindicats. I ací sorgeixen algunes preguntes. On queda el diàleg social? Quins espais queden per a la concertació?
Es pot governar sense consens, però no contra el consens; aquesta cita apareix en moltes tertúlies i jornades on participen experts en matèria laboral o del dret al treball, sent una reflexió majoritària, és a dir, la reforma laboral del 2012, s'ha fet contra el consens. Hui la flexibilitat s'ha convertit en desregulació laboral, la seguretat en el treball en una constant incertesa, fins i tot jurídica, i cada vegada més la temporalitat, la rotació en els llocs de treball, acompanyada de la devaluació del paper dels serveis públics d'ocupació front a les agencies de col·locació privades i ETT (Empreses de Treball Temporal) són, entre altres, efectes que impulsen un model de mercat de treball amb menys garanties i empobrit.
Estem en un mercat globalitzat, en una economia que no entén de les persones i de l' interés general, i el seu llenguatge obeeix a la màxima de la competitivitat permanent al preu que siga. Ha quedat oblidada aquella reflexió de «reinventar el capitalisme» que alguns predicaven, «un eufemisme tremend».
Per contra, la societat hem de seguir reivindicant tots els dies l'aplicació de la Carta Social Europea, el desenvolupament del Model Social Europeu, l'aplicació dels Convenis de la OIT en tota la seua dimensió, legislació laboral amb discriminació positiva per a les dones i joves aturats.
Nosaltres proposem, des de CC OO del País Valencià, un Pacte Social per l'Ocupació. Endinsar-se en la recerca de nova ocupació i combatre l'exclusió sociolaboral requereix de polítiques públiques que dinamitzem la inversió productiva i que retornen als ciutadans les inversions en Sanitat, en l'Educació Pública, en els Serveis de Protecció Social i la protecció als treballadors i les treballadores aturats, a més d'estratègies territorials integradores de les inversions privades en sectors emergents en els sectors de la indústria, telecomunicacions, investigació innovadora en les noves tecnologies i en l'impuls en el camp de les energies renovables i netes. Un nou Model Productiu.
El Primer de Maig de 2015 tornarem omplir de gom a gom els carrers i places per la dignitat del treball. Esteu tots i totes convocats a les 11.30 hores a la Plaça de Sant Agustí de València. Visca l'1 de Maig!
