El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere el juliol de 1981. Eixe dia exigim l'eliminació de la violència envers les dones i des de l'Ajuntament de Gandia fa molts anys que ens afegim a les reivindicacions, amb una extensa programació d'actes que van des de dues jornades de formació i prevenció contra la violència de gènere, quatre exposicions, cinc xarrades i conferències diverses, dos tallers i dues representacions teatrals, etc... Hui mateix, lliurem els premis de la VIII edició de Microrelats tirant@net a l'IES Tirant lo Blanc, la representació de Nora, de la Companyia Produccions el Soterrani, a les 9.30 hores al Teatre Serrano, hi haurà una exposició d'Aministia Internacional, «Zapatos rojos contra la violencia», a la plaça del Rei Jaume I, on hi farem també, a les 20 hores, l'acte i lectura d'un Manifest contra la Violència de Gènere. Les activitats continuen demà, podeu consultar-les a www.gandia.org.
Vull destacar, una vegada més, la implicació dels col·lectius socials, culturals, institucions, altres administracions, persones particulars... en l'organització de les activitats programades: Delegació de Govern, Pacte Ciutadà contra la Violència de Gènere de l'Ajuntament de Gandia, Universitat de València, Cefire de Xàtiva, Associació Tirantianes (IES Tirant lo Blanc) Teatre Serrano, Fototeatre, Casal Jaume I, Carmen Puig, Creu Roja Gandia, Bárbara Benítez, IMAB, Policia Nacional de Gandia, Voro Mañó, Juan José Todolí i Tramoiants Companyia d'actors, Patricia Almiñana, José Plana, Foment AIC, Fanny Pérez o Vicent Femenia, entre altres. Sense oblidar-me'n dels tècnics i treballadores de l'àrea d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives i altres departaments municipals.
Totes i tots plegats fem un important esforç des de la convicció que la violència masclista és una vulneració greu dels drets humans i un impediment perquè les dones puguen assolir l'autonomia personal, la llibertat i la plena ciutadania i que la lluita constant, des de tots els àmbits possibles, contra la violència masclista és essencial per tal de fer efectius estos drets.
Any rere any, les xifres de dones que han patit qualsevol tipus de violència es repeteixen i hui en dia, la violència masclista és la primera causa de mort prematura entre les dones. I cada nova víctima per violència masclista és un fracàs de tota la societat.
Perquè ens correspon a totes i tots aconseguir una societat més igualitària i justa, sense sostres de vidre ni pisos de fang per a la meitat de la població. I és ahí on entren en joc les administracions, totes les administracions, i amb major grau les locals com a primer encontre amb les dones.
Administracions que hem de jugar un paper clau per eliminar este tipus de violència i per això les retallades en polítiques d'igualtat han d'acabar, i hem de lluitar per oposar-nos a la pretensió del Govern de l'Estat de buidar d'atribucions els ajuntaments.
Al País Valencià ja hem iniciat eixe camí amb un Govern del Botànic que està potenciant com mai les mesures de foment de la igualtat i la lluita contra la violència masclista, i ara cal exigir que s'apliquen i es desenvolupen de forma efectiva i real tant la Llei Integral de Mesures de Protecció Contra la Violència de Gènere, com la llei Integral contra la violència sobre la Dona.
I tot això sense oblidar-nos d'un aspecte molt important, l'educació i la prevenció entre la joventut, ja que és molt preocupant el grau de presència de la violència contra les dones en aquest sector de la població. En eixe sentit, vull incidir en la denúncia a la Llei Orgànica de Millora de Qualitat de l'Ensenyament que elimina els valors coeducadors, i en la necessitat de dissenyar un Pla d'Acció Específic per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en l'adolescència.
I és en eixa última reflexió que m'agradaria acabar amb unes paraules de Jiddu Krishnamurti, escriptor i orador indi, que deien:
«La violència no és solament matar a un altre. Hi ha violència quan usem una paraula denigrant, quan fem gestos per a menysprear a una altra persona, quan obeïm perquè hi ha por. La violència és molt més subtil, molt més profunda».
