Eximén Pérez de Figuerola va nàixer cap el 1470 a la ciutat de València. Els seus pares, Joan Figuerola i Isabel Almenara, pertanyien al medi de cavallers i patricis de la capital. Per tal de capacitar el seu fill per als oficis de les institucions del Regne, l'enviaren a Pisa a estudiar lleis. La Universitat de Pisa era un prestigiós centre fundat per Llorenç el Magnífic; molts valencians decidien enviar-hi els seus fills. Eximén s'hi doctorà en Dret Civil i Canònic el 1494 i tornà a València. Pocs anys més tard ja havia aconseguit certa fama, fins al punt que el governador del regne li encarregà la resolució d'un complicat cas que enfrontava per un tros de terra dos nobles poderosos. Per a la resolució del litigi, Figuerola va dibuixar un plànol de les partides en disputa. El dibuix es conserva a l'Arxiu del Regne de València i està considerat com la més antiga representació cartogràfica de territori valencià.
Però Figuerola no va passar a la història per les seues habilitats cartogràfiques, sinó per la seua carrera judicial al servei de la Corona. El 1499 fou designat assessor del justícia civil, un dels tres jutges que administraven justícia en nom de la ciutat de València. Figuerola va saber situar-se prop dels oficials reials, fins al punt de casar-se amb Damiata Cabrera, neboda del regent de la Cancelleria Reial (la dignitat més important per a un jurista a València). El seu enllaç acabaria conduint-lo a adquirir la baronia de Ròtova, que havia pertangut al pare de Damiata. El lloc, molt vinculat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, estava molt endeutat, per la qual cosa la successió era ben complicada. Figuerola va aprofitar l'execució dels deutes i la seua proximitat a la justícia reial per a presentar una oferta pel lloc que va ser finalment acceptada pels tribunals.
No sembla que l'adquisició de Ròtova fora una bona inversió econòmica: el lloc no tenia molt més d'un centenar d'habitants musulmans i va estar tant afectat per la guerra de la Germania (1521-1522) i la conversió dels musulmans valencians (1525-1526), que potser quedà despoblat. Va ser el fill d'Eximén, Pedro, qui s'encarregà de concedir una nova carta de poblament el 1546. Encara que el nostre protagonista no es va distingir com a administrador del seu senyoriu, l'adquisició de Ròtova li permeté a ell i als seus descendents encetar el camí cap a la noblesa territorial.
El 1509 Figuerola va ser nomenat jutge de la Reial Audiència, tribunal superior del Regne. Cinc anys després, els seus treballs van ser recompensats amb un lloc al Consell d'Aragó, tribunal suprem de la Corona d'Aragó. Abans de dos anys, el rei Ferran, artífex de la carrera d'Eximén, va morir deixant una incerta successió.
Els difícils temps que començaren en 1516 ben bé podrien haver acabat amb la carrera de Figuerola. Els regnes de Castella i Aragó corresponien en herència a la reina Joana, l'estat de salut mental de la qual la tenia tancada a Tordesillas. El seu fill, el príncep Carles, es trobava a Brussel·les, ja que era senyor d'aquelles terres. Ferran confiava que Carles s'encarregaria del govern en nom de sa mare. No obstant, hi havia partidaris d'altres solucions, com elevar al germà de Carles, l'infant Ferran, al tron; o cridar algun descendent de Ferran d'Antequera, primer rei d'Aragó de la Casa de Trastámara. En eixe delicat moment, la decisió dels consellers d'Aragó, Figuerola inclós, de recolçar la voluntat del difunt rei, va facilitar l'entronització de Carles, i li valgué al jurista valencià l'agraïment de Carles I. Més encara, el rei, emperador des de 1519, l'envià a València com a mà dreta del nou virrei, Diego Hurtado de Mendoza.
A València s'havia constituït una lliga popular, la Germania, l'objectiu de la qual era acabar amb la corrupció i els abusos i restaurar la justícia. El virrei i Figuerola venien per a desarrelar la Germania. Molt poc després de l'entrada del virrei a València, els agermanats l'obligaren a abandonar la capital i arrecerar-se a Dénia junt amb Figuerola i l'Audiència. En juny de 1521, les relacions entre els agermanats i el virrei s'havien deteriorat tant que començà una guerra que es va estendre fins desembre de 1522. Figuerola va lluitar amb el virrei i la noblesa. Acabada la contesa, la seua fidelitat va ser recompensada amb el càrrec de vicecanceller, màxim ofici del Consell d'Aragó; a més, Carles V li encomanà la repressió judicial dels agermanats.
Figuerola esdevingué conseller privilegiat dels nous virreis de València, la reina Germana de Foix, vídua del rei Ferran el Catòlic (amb el qual es casà en segones noces, després de la mort de la reina Isabel), i el seu nou marit, el duc de Calàbria. El 1526 va participar en una nova guerra, per culpa de la decisió de Carles V d'obligar els musulmans del regne a convertir-se al cristianisme. Molts d'ells es van oposar a la mesura i es van fer forts a la Serra d'Espadà; la guerra va concloure el 19 de setembre amb un assalt general contra les posicions dels rebels, en el qual va participar Figuerola al front de cinc companyies d'infanteria. El 1527 Figuerola es va encarregar de reformar la Reial Audiència i de col·laborar en les tasques de govern, particularment en la defensa de la costa front als corsaris nord-africans i a les armades turques. Però aquella etapa es va veure torbada el 1531 per un fet poc clar, l'assassinat, aparentment instigat per Figuerola i els seus fills, d'un jove que, segons els remors, havia mantingut amors il·lícits amb una filla del vicecanceller. Figuerola i els seus fills van ser empresonats. La justícia, però, no va ser massa dura: el pare i els fills obtingueren sentència favorable. Més encara, Figuerola es va reintegrar a l'Audiència. El vell jurista, però, s'havia convertit en un personatge difícil d'encaixar a la vida de la ciutat. El govern imperial, per tant, li preparà una sorpresa.
El 1534 Carles V va nomenar Figuerola virrei de Mallorca. Es tractava d'un èxit professional sense precedents per a un jurista. El càrrec de virrei estava tradicionalment reservat als nobles. Fins i tot en un Regne menut i quasi oblidat com Mallorca l'ofici solia assignar-se a nobles i cavallers. Que Figuerola l'obtinguès implicava un triomf personal, però també traduïa la prudència de la Corona en allunyar-lo de València, on la seua presència encara era vista amb recel. Així mateix, el nomenament d'un jurista com a virrei sembla una aposta personal d'alguns dels més propers consellers de Carles V (com ara el també jurista Nicolás Perrenot de Granvela) per tal d'afavorir la promoció dels juristes cap als oficis mes prestigiosos de l'imperi.
Com a virrei de Mallorca, Figuerola va dedicar la major part dels seus esforços a organitzar la defensa de les illes front als atacs de les armades otomanes i nord-africanes, però no va poder evitar el destructiu assalt de Maó pel famós corsari Barba-roja. El jurista estigué al front del virregnat mallorquí fins el dia de la seua mort, el 22 de gener de 1538. Tres dies abans de la seua mort dictà les seues últimes voluntats. Havia tingut sis fills: una filla de la primera muller, Damiata Cabrera, de la que havia enviudat més de trenta anys enrere; i de la segona muller, Elionor Àngela Cruïlles, dos fills: Pedro, instituït hereu universal per a quan morira sa mare, i Rafael; i dos filles, Rafaela i Beatriz. A la seua última voluntat va deixar consignat que volia ésser soterrat a l'església de Sant Martí de València. Però, de no ser possible el trasllat, demanà ésser soterrat al convent de dominics de Palma, sobre el qual s'alça actualment l'edifici de la Banca March, al subsòl del qual encara deu d'estar.
