Aquesta Setmana Santa no he acudit com a regidor a cap processó. El fet de no acudir no és cap menyspreu cap als creients, a pesar d'algunes insinuacions malintencionades, ni tampoc pel compliment del codi ètic. Ho he fet (i crec que els meus companys de Més Gandia em donen suport) per responsabilitat amb els creients i no creients que ens han elegit com als seus representants. Pensem que totes les persones tenen dret a assistir a títol individual a les processons, i que no existeix menyspreu més gran a una commemoració cristiana que fer-ho per «obligació» i davant dels confrares.
La Setmana Santa és un període d'intensa activitat litúrgica on els protagonistes han de ser aquells que treballen i organitzen amb fe aquest esdeveniment. Amb les seues peculiaritats, defense una actitud similar a la que prenguérem en les Falles, on hem considerat que el protagonisme era dels fallers i no dels polítics, que moltes vegades monopolitzen l'atenció quan es tracta d'un acte popular.
Respectem la decisió dels polítics que decidisquen acudir, però de no res serveix una processó presidida per polítics que volen cridar l'atenció, i posteriorment són processats per corrupció, com en el cas de València. No és això, potser, un insult als creients i fidels?
Durant els últims anys he tingut la sort de viatjar un poc pel món i comprovar, sobretot a Llatinoamèrica, la incalculable funció social que realitzen molts sectors eclesiàstics, així com el compromís amb un canvi cap a la justícia. Fan seu el verb de Crist. En el cas de la nostra ciutat i de la nostra comarca és impagable el treball que realitzen sectors cristians i ordes com els franciscans de Palma o Cáritas, al costat dels quals estaré sempre que em necessiten.
Que ningú es confonga: defensar la separació dels actes religiosos de l'Estat no és atacar a aquests, sinó donar-li un sentit popular, donar-li el protagonisme que mereix un acte de fe profundament arrelat a una part del nostre poble.
Faig meus els versos pronunciats per un dels més grans presidents que han existit en aquest món tan desigual: «Y respetamos el pensamiento cristiano, cuando ese pensamiento cristiano, interpreta el verbo de Cristo, que echó a los mercaderes del templo». Salvador Allende. Universidad de Guadalajara, 1972.
