un poble que perd la memòria del passat és condemnat a una vida vegetativa, a una despersonalització que l'afona en la massa dels qui no saben res». Així comença un dels nombrosos articles dedicats al nostre poble del nostre il·lustre Francesc Ferrer Pastor en el llibre de festes de la Font d'en Carròs. Perdre la memòria era l'última cosa que Ferrer Pastor haguera pogut fer. Perquè Ferrer Pastor va dedicar la seua vida a la recuperació de la memòria... de la memòria de tots els valencians, recuperant allò més inherent a tots nosaltres que és la nostra pròpia llengua, senya d'identitat per excel·lència. Va treballar aferrissadament, com una formigueta que atresora, mot a mot, paraula a paraula, expressió a expressió, depurant l'idioma i rescatant la paraula més genuïna. Va convertir primerament el seu treball en el Diccionari de la Rima (un treball colosal on no només ajudava els artistes a escriure rimes, poemes o lletres de cançons sinó que era un autèntic diccionari de tots els mots de la llengua d'ús literari, que hi figuren definits en les seues diverses accepcions i la corresponent traducció castellana, fruit de molts anys de treball rigorós).

I va continuar amb el vocabulari blau i blanc, autèntic Best-seller valencià. Amb este vocabulari va posar a les nostres mans la millor ferramenta, la base d'una llengua, que és la lexicografia. Mai li estarem tots prou agraïts.

També va contribuir a la recuperació de la memòria d'este poble, a través dels seus estudis sobre el poble, algunes persones destacades i sobretot els Carròs.

Quina és l'aportació de Francesc Ferrer Pastor al nostre poble? Indubtablement el poble de la Font li deu una sèrie d'articles apareguts al llibre de festes del nostre poble els quals van ser nombrosos i diversos. Va saber tractar aquells temes que pertanyen al poble amb precisió al mateix temps que la seua senzillesa a l'hora d'expressar-se acostava el text al lector. Tot un encert.

Cada any, un del seus articles ens ensenyava alguna cosa més sobre persones importants de la Font. De la seua ploma hem après qui era el mestre Ladislau Chaveli Gómez i també el metge n' Antoni Esteve i Badia. La pesta del 1918 va ser rescatada del seu oblit gràcies a ell (encara que l'article no ve signat).

Ferrer Pastor va posar a l'abast de tota la població aquelles investigacions que havia fet per iniciativa pròpia. Així ens fa el regal d'oferir-nos la Carta Pobla del nostre poble i la recopilació i traducció del text de Conrado Ángel, O. F. M., «dades per a la història de la vila de la Font d'en Carròs».

Any rere any el poble de la Font s'anava enriquint amb la seua aportació. Any rere any anàvem aprenent i descobrint la riquesa del nostre passat. Hui en dia els seus treballs encara són present, un present orgullós del seu passat i un present en deute amb Francesc Ferrer Pastor.