Declaració d'un Fill Predilecte

«Declare la meua veneració per la ciutat de Gandia!

Gandia, benvolguda mare, jo no vaig elegir nàixer ací, però sí que vaig decidir, fa quaranta anys, tornar ençà per a conrear un projecte de vida professional, familiar i ciutadana. I, sobretot, en un lloc determinat d'esta terra teua, és on he demanat que s'escampen les meues despulles fetes cendra... I et promet, mare amantíssima, que, fins que arribe eixe moment, jo seré el fill digne que hui, la teua ciutadania, ha declarat predilecte! Ho promet!

Declare la meua reverencia per la memòria dels meus pares, Pascual Molina Peiró i Lolita Faus Climent. Per l'abnegació i el sacrifici que feren per a donar-nos una educació exquisida a la meua germana Amparo i a mi. Esta nit hauria sigut gran per a vosaltres, com estic segur que està sent-ho en el cel en el qual, de segur, esteu. En els dos llocs i en el meu cor esteu ocupant la primera fila. Res del que ha sigut la meua vida, res del que està passant ara ací haguera sigut possible sense vosaltres. Pascual i Lolita «In memoriam».

Declare l'amor que professe a la meua dona, Amparo Martinez Alandete. La meua il·lusió perenne, la meua realitat d'un present venturós i la promesa d'un futur somniat, al qual pretenc arribar, agafat de la seua mà. Amparo, continue dient si a tot el que et vaig prometre quan ens vàrem esposar en este mateix saló fa ja deu anys. Et vull.

Declare la passió que sent pels meus fills, Sara, Laura i Pascual, nascuts en el meu primer matrimoni. Passió irracional, que m'ha dominat des del moment que els vaig veure nàixer ací, a l'hospital de Gandia. Tan de bo que haja sabut transmetre'ls els valors que vaig rebre en la meua educació: el valor que tenen les coses, el que costen d'aconseguir honestament i, sobretot, el valor de la veritat „i que esta té sempre dues cares„ per la qual cosa han de respectar sempre els altres i a les seues idees.

Declare l'estima immensa que sent per tots aquells fills que han anat arribant a la meua biografia. L'estima pel meu gendre Salvador Ripoll, malauradament ja desaparegut, i l'estima pels fills que ara omplin els dies de ma casa: Patricia i Sergi Escrivà amb el seus marit i esposa, Rafael Orellana i Fernanda Heinzen, i pels últims que s'han apropat: Hilde Ascó i Isabel Morant.

Declare el sentiment indescriptible que em provoquen els meus nets, Marc, Eloy i Bruno, perquè, encara que no porten la meua sang, com a nets els estime i com a nets els considere.

Declare sentir un fort arrelament familiar amb les branques principals formades per la meua germana Amparo, pels meus nous germans, Mercedes i Vicent i pels seus cònjuges, i per totes les branques que de mi i d'ells naixen en forma de cosins i nebots molt dels quals estan ací presents i impossible de nomenar.

Declare la fidelitat que sent per tots els meus amics i amigues. Amistat de tota la vida. Vos estime de veres, la vostra presencia esta nit, amb mi, curulla tot l'espai de la meua estima.

Declare l'agraïment que mantinc pels qui m'educaren: En el col·legi de les carmelites, l''hermana" Rita em va ensenyar a llegir, a escriure i a resar. En el batxillerat, els escolapis m'iniciaren en les àrees del raciocini i del pensament i en la universitat, uns mestres savis, amb mitjans rudimentaris, m'ensenyaren les habilitats de l'exploració clínica, la lògica del diagnòstic i el miracle del tractament.

Declare la meua consideració pels qui han sigut els pilars de la meua formació i vida professional: el professor Miguel Prats Esteve, de la Universitat de Barcelona. El meu mestre! De la seua ma se'm van obrir les portes dels millors centres internacionals per a la meua formació. Amb ell he acudit a reunions i congressos per tot arreu del món. El professor Antonio Llombart, Catedràtic d'Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina, qui durant els darrers 35 anys s'ha desplaçat quasi totes les setmanes, des de València a Gandia, per a estar al costat de la meua sala d'operacions i analitzar les biòpsies que jo feia a les meues pacients. De la seua saviesa davant el microscopi depenia el diagnòstic que assenyalaria la meua actuació immediata al quiròfan i el pronòstic de futur de la pacient. I especialment, la professora Ana Lluch, l'oncòloga a qui, durant tots estos anys, he remés totes les meues pacients acabades d'operar d'un càncer de mama. Ella ha sigut la seua esperança de vida. Tot el que conclou esta nit ací nasqué d'una carta que la doctora Ana Lluch escrigué a la senyora alcaldessa suggerint-li que jo podria ser un digne Fill Predilecte de Gandia. Ella ho va iniciar tot!

Declare la meua estima pels membres del meu equip quirúrgic: El doctor Juan Salvador Ribas, anestesista; el doctor Luis Bordon, el cirurgià que m'ajudava a operar i el senyor Antonio Martí, l'ajudant instrumentista. La nostra relació transcendeix el camp de la professió, perquè han sigut moltíssimes hores d'estar junts en la soledat del quiròfan amb moments de gran angoixa i altres de molta satisfacció perquè havíem arribat a temps.

Declare la meua gratitud a totes les pacients que en estos quaranta anys han depositat em mi la seua confiança permetent-me decidir i actuar en cadascuna de les ocasions. Elles conformen, i continuen conformant la base fonamental de tota la meua activitat professional».

I vaig continuar: «Declare la meua passió ancestral per la Festa de les Falles[...]. Declare la meua pertinença a la Setmana Santa de Gandia [...]. Declare l'orgull de ser conseller del CEIC Alfons el Vell [...]. Declare l'afecte que sent per la Societat de Foment d'AIC de Gandia [...]. Declare la meua convivència amb mitjans de comunicació gandians i l'estima que sent per cadascun dels professionals que en ells treballen [...]. Declare sentir-me orgullósde pertànyer a Saforíssims Societat Literària [...]. Declare la meua vinculació històrica a la xarxa esportiva de Gandia: el Club de Natació, el Club de Pesca, el Club de Futbol Gandia, el futbol d'empreses.

Este he sigut jo, respectable públic i signe esta declaració a les 21 hores del dia 3 d'abril de 2019. Pasqual Molina, fet a Gandia!».