una vegada passada la Pasqua, i emprant el pertinent llenguatge cristià, cal traure a col·lació la Santíssima Trinitat del patrimoni local xeresà. No parlem ni de l'església (antiga mesquita), ni de l'ermita del Ravalet, ni del Calvari, sinó d'aquelles obres d'enginyeria (la séquia de Sant Joan i el conjunt hidràulic del Molí) i d'obra civil (el Palau-Trapig) que el senyor de Xeresa de primeries del segle XV, Galcerà de Vic, va bastir per tal de dinamitzar les seues rendes a costa del conreu de la canyamel i producció de sucre.
Era en eixe moment lloctinent procurador del duc de Gandia, Alfons el Vell. Aprofitant-se de la seua estreta relació professional va rebre llicència, datada a 13 d'abril de 1419, per poder portar l'aigua que naix dels ullals situats baix del castell de Bairén, mitjançant una séquia, per a regar els canyamelars situats a la coneguda com Horta de Sant Joan, al terme de Xeresa.
Ara, amb les obres del nou pas a nivell, i gràcies a l'efecte de la desitjada pluja, ha aparegut part de l'estructura medieval de l'anomenada canal.
A més d'ella calia una altra infraestructura, el trapig o molí de sucre, situat en el palau medieval de la casa dels Vic. L'edifici actualment està a la venda, sense cap mena de protecció dels seus paraments ni de la riquesa del seu subsòl. La documentació arxivística ens parla de l'existència de tota una sèrie d'atifells que servien per portar a terme la laboriosa tasca d'obtenció del sucre, des del trepitjar de les canyes i la molta en les pedres per obtenir el líquid, fins a la bullició del mateix i descans en les característiques terrisses còniques.
I com a complement d'aquest dinamisme protoindustrial no hem d'oblidar el conjunt hidràulic del Molí, un dels d'elements hidràulics de la Safor que millor representa l'herència andalusina i posterior adaptació cristiana. El fil d'aigua d'on brolla la font es va canalitzar pels musulmans, bastint tant canalitzacions subterrànies així com canalitzacions a cel obert, dirigint-se en direcció est per crear les Hortes, espai agrícola ancestral que malauradament es vol urbanitzar i desvirtuar. Sobre aquest sistema Galcerà construí el molí, els mallorquins repobladors del XVII renovaren els elements hidràulics, i el Pare Leandro Calvo ajudà a la construcció de l'actual alcavó amb els seus pous.
Tota aquesta riquesa patrimonial produïda en temps dels Vic està en perill de desaprofitament i de desaparició.
La séquia de Sant Joan perquè ni es protegeix ni s'incentiva la seua documentació, encara que existeix un inventari de jaciments arqueològics i de béns històrics dipositat a l'Ajuntament de Xeresa.
El Palau-Trapig perquè qualsevol dia el nou propietari voldrà obrar i de sobte apareixeran les restes constructives d'un passat de sis-cents anys, sense cap tipus de protecció arquitectònica ni arqueològica. I què dir del seu subsòl, si es realitzen obres que trenquen uns estrats arqueològics que ens poden proporcionar informació cabdal per entendre la Xeresa del segle d'Or valencià.
I per acabar, el conjunt hidràulic del Molí, amb la construcció d'un desaiguador de les aigües pluvials que afecta de ple a les canals medievals, promovent la seua accelerada erosió, així com la recent compra per un veí de València de l'edifici, amb la realització d'unes obres sense control científic.
Però ja sabem que els valencians practiquem l'esport del menfotisme, eixa actitud d'indiferència respecte a alguna cosa que hauria d'interessar. Recentment s'ha aplicat la reducció de l'horari de l'oficina local de Bankia. Ningú diu res, ningú es queixa. Dius de fer un escrit amb signatures i res, ninguna reacció, fins que tanquen l'oficina. Així ens va, el país de me'n fot. Què podem esperar d'uns governants que ni saben ni volen saber si la mateixa ciutadania se'n fot de l'assumpte? Si Galcerà de Vic alçarà el cap de segur diria: «Vergonya xeresans, vergonya».
