d e tots és coneguda la capacitat i entrega de Compromís+Gandia Unida per a fer front als problemes de les «persones»: salut, assistència social, educació i cultura, etc. Ara es posarà de relleu la seua competència per a gestionar les «coses». Tenen sobrada experiència per a distingir entre l'urgent i l'important. Estem en bones mans per a començar una mampresa.

En aquesta legislatura, que ara comença, tampoc podran comptar amb una hisenda local sanejada, la qual cosa no els impedirà que es posen a treballar cap a un objectiu estratègic local, important i compartit per tota la societat.

És urgent no perdre el tren de la quarta revolució industrial. És l'única eixida perquè aquesta Gandia, deprimida i desorientada, s'incorpore a la modernitat. I, així, assegurar-nos el necessari ascensor social de les futures generacions. Si no fem aquest esforç, comandat per l'ajuntament amb la participació dels sectors d'educadors, empresarials, universitaris, professionals i amb la complicitat de tota la ciutadania, no ens en sortirem. No eixirem de la terra de Bernat!

I si és així, a la propera campanya electoral municipal tornarem a sentir, sense cap valor afegit, i en tot l'espectre polític, les mateixes, reiterades i frustants propostes, totes elles tan poc convincents com creïbles. A saber: desestacionalitzar el turisme, impulsar el comerç local, potenciar la indústria, protegir la nostra agricultura, convertir-nos en capital cultural i sortir en defensa dels animals. Me n'he deixat alguna?

Tots sabem que el repte de la incorporació a la indústria del coneixement no serà fàcil. El recorregut superarà el període d'una legislatura. Per això, l'acord polític i social ha de ser ampli, un acord de ciutat.

Barcelona, a casa nostra, és la capital de les empreses TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) del sud d'Europa. Formem part del seu hinterland segons les seues pròpies previsions. Ben bé podria ser el nostre model de referència.

Microsoft, Facebook, Siemens o Allianz són només algunes de les firmes de més renom que van desembarcar a Barcelona el 2018 per a instal·lar alguns dels seus centres d'innovació tecnològica. N'hi ha també de menys mediàtiques, com la companyia de videojocs russa Zeptolab o l'argentina especialitzada en satèl·lits Satellogic, entre moltes altres, tot un clúster.

Només al districte 22@ de Barcelona se situen 5 clústers sectorials de noves tecnologies: media, TIC, energia, disseny i tecnologies mèdiques, on es troben situades més de 4.500 noves empreses (Yahoo, Amazon,...), tot creant-se més de 56.000 nous llocs de treball altament especialitzats.

La Generalitat de Catalunya té previst crear una conselleria específica per a l'àrea de intel·ligència artificial. No podem menystenir aquests esdeveniments.

Per tot això, si no volem ser una ciutat de cambrers o d'emigrants, no ens queda altra que començar amb il·lusió, concreció i determinació el camí de la incorporació de la nostra societat a la quarta revolució industrial.

Si perdem aquesta oportunitat, el de menys serà qüestionar-nos si el nostre futur com a poble ha de ser dins d'Espanya o dins dels Països Catalans, perquè senzillament l'alternativa serà la d'emigrar a Catalunya.

Tornarem a la vella tradició d'emigrar? En 1900 gairebé el 10% dels empadronats a Barcelona eren valencians, sense tenir en compte tots aquells que no ho feren. Molts dels nostres joves ja han triat aquest camí. Comencem a posar remei!

Salut i República!