l a primera, la segona i la tercera revolució industrial van servir per a alterar l'estatus de les classes socials i de les nacions entre elles. Costos socials a banda, en molts casos traumàtics, la humanitat va progressar en tots els seus aspectes. La quarta revolució industrial no serà menys, tot i que la premonició d'un exèrcit de robots albira un escenari imprevisible i poc tranquil·litzador.
Ara mateix, la quarta revolució industrial és l'arma de confrontació entre les dues grans superpotències: la Xina i els EEUU. Totes dues s'estan repartint el poder tecnològic, econòmic i polític del món, mitjançant una dura batalla comercial. Huawei, sembla indicar que la balança és favorable a Xina.
Europa no estarà en el pòdium del hardware de la quarta revolució industrial, però pot aspirar, encara, a liderar el software d'aquesta. A casa nostra, Barcelona i el seu cinturó tecnològic són un centre de referència de la quarta revolució industrial del sud d'Europa. Nombroses empreses valencianes, quasi totes les més importants, hi tenen delegació tecnològica.
Madrid és un forat negre en el centre de la península. La seua economia extractiva desertifica tots els sectors productius del seu voltant, tal com es reflecteix al llibre Per què fracassen els països: Els orígens del poder, la prosperitat i la pobresa de Daron Acemoglu i James A. Robinson. Caldria preguntar-nos si l'actual desertització del medi natural de l'Espanya castellana (l'Espanya buida) no va ser una conseqüència d'aquella desertificació econòmica.
La desertificació dels sectors productius i del teixit empresarial s'accelera amb la configuració de l'Espanya radial, amb centre a Madrid. La desertificació està arribant a les portes de les nacions perifèriques de l'estat: Països Catalans, Euskal Herria i Galizia. El conflicte està servit, no podem ignorar-ho.
Darrerament, Espanya ens ha fet empassar molts projectes aliens als nostres interessos. El «eje de la prosperidad» del PP. La Califòrnia i la posterior Finlàndia mediterrània del PSOE. I ara està de moda la indefinició de Compromís. Totes tres ocurrències tenen un clar objectiu geoestratègic en comú: dinamitar l'eix productiu València-Barcelona. Totes tres ocurrències han tingut com a resultat un augment de l'empobriment i de l'endarreriment tecnològic dels valencians. Som una colònia de Madrid. Una colònia estiuenca.
Els valencians som pobres. La sisena regió més pobra d'Espanya i la més espoliada per aquesta, i escalant posicions. Som una de les regions més pobres i endarrerides d'Europa, tal com es manifesta al llibre Regiones ricas, regiones pobres. La indefinición valenciana de Joaquín Azagra. Com hem arribat fins ací? Com ens en sortirem? La situació és molt dramàtica si es mira des de l'òptica regionalista valenciana. Però tenim un altra visió del problema?
A Catalunya es troben nombrosos centres tecnològics de la quarta revolució industrial que importen intel·ligència humana de tot el món. Només a Barcelona s'ubiquen tres grans centres d'innovació: el districte empresarial 22@, el centre del superordinador europeu (Barcelona Supercomputing Center) i el Palau de la Mar, on es troben nombroses start-ups i la Barcelona Tech City. Tot això sense oblidar-nos del seu cinturó tecnològic, del qual Sant Cugat i Sabadell en són dos exemples. És a dir, que la revolució del coneixement al sud d'Europa parla català, com nosaltres.
Recentment s'ha publicat la captació de fons del pressupost europeu per a la investigació tecnològica de 75.000 milions d'euros per al programa 2014-2020. En els darrers 5 anys s'han subvencionat projectes de recerca tecnològica amb la següent distribució territorialitzada: Catalunya (1.080 M, 29,7%), Madrid, tot i l'efecte capitalitat ( 892 M, 24,5%), Euskadi sense Navarra (531 M, 14,6%), País Valencià (322,6 M, 8,9% ) i Andalusia (6,3%).
L'anàlisi d'aquestes dades dona llum de quin camí hem de seguir per a capgirar la situació en la qual ens trobem. Catalunya i el País Valencià sumen el 38,9% de la captació de fons europeus. Per tant, l'eix València-Barcelona té major capacitat tecnològica, econòmica i previsiblement política que l'alternatiu eix Madrid-Sevilla, amb un 30,6%. A ningú no se li escapen quines són les estratègies a seguir de les dues parts.
Hi ha una dita xinesa que diu que per tal que un poble done el salt cap al progrés, calen dues coses: que se n'adone que és pobre i que siga conscient que està fent el ruc. Crec sincerament que la primera condició ja l'hem superada.
Els gandians, i els valencians en general, podem continuar «oferint noves glòries a Espanya» i fiar el nostre progrés als concursos internacionals dels pebres farcits. O apostar, decididament, per l'eix tecnològic València-Barcelona i prendre la determinació de no quedar-nos relegats en la quarta revolució industrial. Tot depèn de nosaltres!
Decidir el model productiu
En el context de confrontació tecnològica entre la República Popular de la Xina i els EE UU, cal ressaltar que en el rànquing mundial de supercomputació del TOP 500, la Xina té 219 superordinadors amb projectes ben posicionats i EE UU només 116, tot i tenir-los més ràpids.
Europa posarà en funcionament, en 2020, tres nous supeordinadors de primer ordre, un a Barcelona, un a Bolonya (Itàlia) i l'altre a Kajaani (Finlàndia). El juny del 2019 la Comissió Europea va seleccionar Barcelona per a instal·lar el nou superordinador Mare Nostrum 5, que es posarà en funcionament el dia 31 de desembre del 2020. Aquest ordinador serà capaç d'executar 200.000 bilions d'operacions per segon (amb una potència pic de 200 petaflops), un dels més potents del món.
Per a incorporar-se a la quarta revolució industrial no només s'exigeix aptitud, sinó sobretot, i com diria el reconegut sociòleg i educador gandià Salvador Ferrer Alemany, cal una gran dosi d'actitud. La societat valenciana necessita d'un canvi d'actitud que no va tindre en les darreres revolucions industrials. Si perdem aquesta oportunitat quedarem despenjats de la modernitat. Serem una societat irrellevant, encara més, del que som ara.
«El nostre país ha estat protagonista de totes les Revolucions Industrials», assegurava, aleshores, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, amb motiu de la inauguració del Fòrum Tècnic de la Indústria 4.0, que es va celebrar el 9 de març de 2016 al Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona.
Junqueras va explicar que, malgrat les dificultats associades als «costos prohibitius de finançament de les entitats bancàries», Catalunya afronta la Quarta Revolució Industrial amb «alguns elements que ens són favorables, no només el know how dels elements productius, de gestió i interconnexió amb el món, sinó també el potencial de les nostres indústries, universitats i centres de recerca en una bona posició geogràfica».
En la mateixa trobada, el degà del Col·legi d'Enginyers Industrials, Miquel Darnés, afirmava que la indústria del coneiximent és «un repte però també una amenaça», fent referència a l'avantatge comparatiu que manté Catalunya respecte altres territoris, però que podria perdre si no segueix impulsant la Indústria 4.0.
Celebrem, per fi, que la Generalitat Valenciana haja creat aquesta legislatura la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, ubicada a Alacant. Al capdavant d'aquesta conselleria es troba l'enginyera de telecomunicacions Carolina Pascual. I en un segon nivell, el valler Jordi Juan, matemàtic, que ha estat nomenat secretari autonòmic d'Innovació i Transformació Digital.
La Universitat Politècnica de València és un referent internacional de la xarxa 5G i de les seues aplicacions gràcies, en gran part, a l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTeam), del qual és director Narcís Cardona. No debades aquest centre, junt amb altres instituts tecnològics valencians, són els principals captadors de fons europeus per al desenvolupament de les noves tecnologies al País Valencià. Un oasi digital dins d'un desert empresarial.
Paral·lelament, a Gandia, la nostra alcaldessa Diana Morant, enginyera de telecomunicacions, s'encarrega de la smart city i el nostre experimentat gestor, el regidor Ferran Martínez, del desenvolupament tecnològic empresarial. Comencem ara, comencem molt tard, per això hem de prendre decisions col·lectives urgents comptant amb la totalitat dels agents socials de la ciutat.
Ens cal un Pla Estratègic per a incorporar-nos a l'era digital: robòtica, intel·ligència artificial, cadena de blocs, nanotecnologia, computació quàntica, biotecnologia, internet de les coses, impressió 3D, vehicles autònoms, big data, M2M, hiperconnectivitat, etc. Hem d'aprofitar l'oportunitat que ens brinda la quarta revolució industrial per tal de superar la situació de pobresa, desigualtat i decadència que viu tant la ciutat com el país a l'actualitat, que és filla del model productiu vigent, que és part de la relació de dominació de l'Estat Espanyol cap al nostre poble. Que quede ben clar que l'aposta per la societat digital no va en detriment dels sectors econòmics tradicionals: agricultura, indústria, turisme, serveis, construcció, etc. Tot al contrari, els integra i els dota de major productivitat.
Les quatre revolucions industrials sempre han impregnat el caràcter dels nostres connacionals de dalt de l'Ebre. Tant ha estat així que va ser un enginyer industrial, Pompeu Fabra, el que normativitzara la llengua catalana, la nostra.
Les revolucions industrials han estat una oportunitat perquè les classes socials i les nacions modifiquessin el seu estatus amb els centres de poder, les metròpolis. Joan Fuster, el gran mestre, quan va reformular els Països Catalans, va tenir sempre molt present, com a factor de primer ordre, la capacitat de modernització de Catalunya mitjançant les revolucions industrials.
El País Valencià es troba a mig camí, entre Catalunya i Andalusia ( Joaquín Azagra), i no estem referint-nos als aspectes de localització geogràfica. Hem de decidir-nos amb claredat i determinació pel model productiu dels nostres connacionals del nord si no volem perdre els beneficis socials que encara gaudim i quedar relegats, encara més, a la condició de colònia estiuenca.
