t al dia com hui, ara fa dos anys, l'incendi forestal iniciat en Llutxent arribava al terme municipal de Gandia. Cap a les 8 de la vesprada una gran bola de foc, embranzida per un vent apocalíptic baixava per les cingleres del barranc del Borrell engolint per complet aquest paratge. A la Safor estem molt acostumats als incendis, hem perdut molt entre les seues flames però l'incendi de Llutxent ha sigut, i encara ho es, l'incendi més dolorós de tots, un episodi que d'una manera o altra es va endur alguna cosa més que la pròpia natura, una part de nosaltres mateixa.
El barranc del Borrell es va cremar, amb anterioritat, a l'any 1991, de manera que molts dels que hui tenim entre 30 i 40 anys vam créixer mentre s'hi regenerava. Alhora que s'hi formava aquell bosquet de «pinasters» i ombrejaven les carrasques de la solana també ens formàvem nosaltres. Allà vam portar els amics, a les covetes, a la tortugueta i al portalet. Allà vam portar els primers amors, a prendre el bany en un toll d'aigua. Allà, amb el pare, vam aprendre les herbes i els bolets. En fi, el barranc, mentre nosaltres ens graduàvem, es va declarar Paratge Natural Municipal i d'un cop s'esfumaven les amenaces d'urbanitzacions, abocadors i preses de contenció. Gairebé 27 anys després es va tornar a cremar, just quant tots sentíem que allò ja començava a tindre plenitud i intuíem els primers símptomes de maduresa.
Després de l'incendi molta gent, encara amb la ràbia al cos, volia actuar en el barranc per tal de regenerar la zona i demandaven una resposta per part de l'ajuntament. En aquest moment i després d'una setmana de converses i importants moviments interns la Generalitat i la Regidoria de Gestió Responsable del Territori, en aquell moment dirigida pel Xavi Ródenas, engeguen una estratègia de restauració que el temps ha demostrat com la millor estratègia per al medi natural i també ha establert un precedent en la gestió dels post-incendis a nivell valencià. La primera i més important decisió va ser que en els primers tres mesos no s'hi realitzaria cap acció a la muntanya, calia deixar espai a la natura.
El següent pas era fer un bon anàlisi de les conseqüències ambientals mentre s'aconseguien els fons necessaris per a corregir els impactes més greus. El CEAM va redactar un informe amb rapidesa i les partides econòmiques van arribar des dels fons de contingència, des de la Confederació Hidrogràfica i des de la conselleries.
Tres mesos després de l'incendi s'actuava d'emergència en les zones amb més perill d'erosió i a les vores de camins i pistes forestals. Paral·lelament l'ajuntament, mentre coordinava i controlava les feines d'emergència, encarregava unes memòries valorades dels principals impactes sobre el paratge i bastia una plataforma de voluntariat ambiental que s'anomenava Marxuquera Verda. En els següents mesos més d'un miler de veïns i veïnes, principalment alumnes en grups organitzats, van passar pel barranc realitzant petites accions de restauració, aprenent sobre la problemàtica forestal i aportant el seu granet de sorra.
Després de tot això calia tornar a esperar, tornar a donar-li un temps prudencial a la muntanya per a recuperar-se. Aquesta decisió no va ser entesa per alguns sectors però ens vam mantindre forts en la nostra postura perquè coneixíem bé el barranc, l'hem estudiat i sabem que tot té el seu moment.
Dos anys més tard estem en disposició de tornar a actuar en la zona. Ara disposem d'un projecte, dotat amb gairebé mig milió d'euros, gràcies a aquelles memòries valorades que vam encarregar, i que invertirem en els pròxims mesos per tal d'ajudar al bosc en el seu nou procés de creixement. No ha sigut un procés fàcil, al llarg d'aquests dos anys hem sofert molts contratemps i hem lluitat molt per a arribar fins ací, però estem convençuts que hem fet el millor per al nostre benvolgut Borrell.
Hem sabut actuar quan tocava i esperar quan no, hem incidit sols en les zones més vulnerables i hem deixat intactes els indrets més profunds del barranc, allà on la natura no ens necessita, el resultat l'hem tingut al llarg de tot l'hivern i primavera passada. L'aigua ja no arrossega la terra i corre clara pel barranc i la vegetació ha rebrotat en força i hi ha molts llocs on ningú diria que allà va tindre lloc un gran incendi fa tan sols dos anys.
El pròxim més de setembre comencem la fase final de la restauració. Farem alguna plantació per reforçar allà on no hi ha hagut regeneració natural, farem aclarides selectives per ajudar en el creixement dels rebrots que ho necessiten, seguirem reforçant marges de pedra i feixines per tal de contindre l'erosió i seguirem ajudant al retorn de la fauna. A més a més hem aconseguit desviar un bon percentatge dels diners per a tasques de prevenció que invertirem en la zona del paratge que no es va cremar.
La política d'aquesta regidoria ha sigut la de les accions petites i ben planificades, una política que ha tingut moltes hores de despatx però moltes més d'observació al camp i de respecte pels processos naturals. Aquesta ha sigut la nostra forma de tornar-li al Borrell tot l'aprenentatge que ens va oferir al seu dia i per que tots i totes tornem a gaudir-lo des de ja mateix.
