Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

No xafeu les margarides! (A propòsit de la reforma de la colònia ducal de gandia)

no xafeu les margarides! 
(A propòsit de la reforma de la colònia ducal de gandia)

no xafeu les margarides! (A propòsit de la reforma de la colònia ducal de gandia)

Em sona aquesta consulta –acordada pel govern municipal de Gandia fa uns dies- ho dic clar, com a fugir de les obligacions de regidors de la cosa pública dels nostres representants, dilatar una decisió ja presa perquè s’accepte més suaument pels afectats; o a esperar que, amb ella, una part de la coalició de govern reconega la posició de l’altra. Cap de les opcions em pareix justificada. No estem per a subterfugis i més amb la crisi econòmica i sanitària que està caiguent i que demana tots els nostres esforços.

La Colònia Ducal, a aquestes altures, ja és un patrimoni cultural de primer orde dels gandians, estiga com estiga en els papers. Tenim massa pronunciaments oficials i privats –jo ho vaig fer al llibre sobre Gandia i modernitat, el 2015- per a tindre-ho en compte. Crec que no hi ha dubte. I actuar sobre ella és –deu ser- com actuar sobre, per exemple, l’Hospital de Sant Marc.

No hi ha diferència ni jerarquia entre arquitectura històrica i arquitectura moderna quan parlem de patrimoni cultural d’una societat i aquesta mereix el mateix tracte pel que fa a les intervencions a realitzar i a la tutela de l’Administració per a protegir-la. La regulació de la tutela es pot passar a la Generalitat o pot abordar-se directament per l’Ajuntament; i donats els esdeveniments ocorreguts des de l’estiu passat –quan es va començar a parlar-hi- estem inexorablement davant d’una decisió municipal. Acceptem-ho doncs i així es deu afrontar la contestació a la petició d’una llicència per a alçar-hi un hotel, que, probablement no està d’acord amb l’actual Pla General –si no no s’haguera fet el tràmit de modificació en marxa- amb racionalitat i respecte.

Done per segur que els propietaris voldran fer una inversió rendible i nosaltres sabem que cap immoble és intocable, perquè té vida i si no la tinguera, estaria en la ruïna. Però qui compra un immoble d’aquests, d’alt valor patrimonial, sap que les intervencions tenen el seu límit: no deu tindre cap problema fer-ne allí una reforma interior d’elements no substancials que no afecten la configuració del conjunt de l’edificació. No hi ha que justificar un canvi –no ho oblidem, interessat- d’ordenació perquè anys abans, uns altres havien canviat allí coses; i jo dic que, fa menys de 100 anys anàvem destrossant immobles dels qui consideraven enemics o simplement ens molestaven pels nostres desitjos. Doncs bé, la inversió, benvinguda, i l’intent, lloable, de crear més places hoteleres a la platja, no entenc que haja de dur inexorablement a carregar-se una edificació singular del nostre patrimoni cultural: hi haurà, pense, altres llocs on fer-ho i no en un espai privilegiat i representatiu de la nostra platja com la Colònia Ducal.

Se’ns ensenya una infografia general i corre per les xarxes socials un vídeo del volum que es vol construir. Igual serveix per a un hotel que per a un restaurant de luxe o uns locals d’oficines o un centre comercial. Pareix (¿?) que s’alcen més plantes i es densifica la parcel·la per a guanyar superfície construïda. No ens serveix com a mostra del que es vol. Mai fer arquitectura és fer una façana i molt menys si és fer arquitectura sobre preexistències a protegir. De segur els arquitectes han fet el millor que l’encomana i el lloc permet. Però no és aquest el debat.

Ha passat el temps dels volums exteriors construïts com succedani d’arquitectura; d’un temps que definia tot pel seu floc i alçada. El món tendeix clarament a no perdre –al contrari, a recuperar- la natura i espais buits de la ciutat. Si es vol respectar la Colònia Ducal, deu de ser clarament plantejat com un projecte imbricat amb la cultura dels espais entremitjos, de les transparències, de les ocultacions, que és el que tenim allí des dels 60. A la fi, una proposta culta per un espai del qual ens sentim orgullosos.

Una reordenació constructiva podria ser possible si és humil, si s’acatxa, si s’integra amb les peces buides del conjunt, però no si genera nous límits; si, en definitiva, no posa els peus sobre la terra encara verda xafant les margarides, per molt discretament que ho intente. Seguisc pensant que a la Colònia Ducal es poden fer millores i activitats acceptables pels gandians i rendibles pels empresaris i inversors. Només faltaria! Com en tots llocs.

Si el que es pretén és manifestament inviable, com pareix, torne a dir-ho, per la necessitat de canviar el planejament vigent, deixeu-nos de subterfugis i que es busque un altre lloc on aquesta proposta de creació de places hoteleres a la platja –ja està fent-se una altra ben prop- siga acceptable, que al llarg de la platja de segur que hi ha oportunitats econòmiques i espais adients. El cost d’oportunitat d’una inversió, com la feta per adquirir aquesta parcel·la, no té per què estar lliure de riscos quan es juga al fil, com és el cas, del que qualsevol entén com a raonable.

Deixeu-mos. Com deia, Lorca, que no ens lleven la lluna de les mans. És nostre patrimoni. Jo, en llegir la notícia, l’he vist altra volta al damunt, al cel; i aquí baix, sobre unes tremoloses margarides, vull seguir caminant, sense xafar-les i amb les mans buides de brutícia i plenes de la seua llum. No vull, a aquestes hores i amb el que cau, que caiga i la poseu en altres mans o me la canvieu.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats