Una de les grans característiques de la producció agrícola és la seua dependència biològica, tant del propi cultiu com del seu entorn. Així, es presenta un dels principals factors en qualsevol explotació, les plagues, que a expenses dels nostres cultius, consegueixen créixer i multiplicar-se.
La citricultura valenciana al llarg de la seua història ha sabut adaptar-se i reconvertir-se a les diferents plagues i malalties a les que s’ha vist amenaçada: des de l’aparició de la tristesa a les nostres terres, passant pel poll roig de Califòrnia, el minador de les fulles i la mosca blanca. Totes les reestructuracions realitzades fins ara han permès que la citricultura valenciana siga referent mundial en la producció de taronges i mandarines per al consum en fresc. No obstant, una vegada més el nostre camp es veu amenaçat per una nova plaga importada, el Cotonet de Sud-Àfrica.
El Delottococcus aberiae, també conegut com Cotonet de Sud-Àfrica, aparegué per primera vegada en el nostre territori l’any 2009 a Benifairó de les Valls. Després de 12 anys, aquest pseudocòccid es troba dispers per tot el territori de la Comunitat Valenciana i està causant grans malsons als llauradors de la província de Castelló, i prompte també a altres zones com la Safor.
Esta nova plaga provoca danys a causa de la succió de la saba, produint la deformació dels fruits i/o la reducció del seu tamany, causant al llaurador una reducció en la producció, un augment en costos intentant combatre-la i, per tant, baixant els ingressos.
El nou cotonet ha arribat a les nostres terres a causa de les importacions de cítrics provinents de Sud-Àfrica, a les que s’hi sumen les baixes inspeccions realitzades per la Unió Europea que posen en perill el nostre camp dia a dia. A més, tal com han evidenciat diversos estudis, l’expansió d’aquesta nova plaga no es produeix pels seus propis mitjans, sinó que un dels principals vectors de transmissió de la plaga són aquells comerços i cooperatives que, malgrat el pla d’acció del Ministeri d’Agricultura, no desinfecten els caixons o fins i tot, de forma inconscient, els propis collidors en la seua roba poden arribar a transportar el cotonet de parcel·la en parcel·la amb una gran facilitat; aquesta responsabilitat no cau sols en comerços, també cau en l’administració per no fer-los complir amb les seues obligacions.
No obstant, després de la pressió del sector cap a la conselleria, aquesta ha començat a actuar amb la subvenció de trampes de feromones (encara que hi aparegueren certs problemes), amb la declaració de l’existència de la plaga en la Comunitat Valenciana i les mesures fitosanitàries per controlar-la i evitar que es propague, l’alliberació del parasitoide Anagyrus aberiae i la compra i solta del depredador Cryptoleamus montrouzieri. Si bé, es necessari continuar amb la inversió i investigació i fer complir totes les mesures de bioseguretat i higiene dictades, imprescindibles per no continuar en la seua expansió.
Un altre punt bàsic per evitar que augmente la incidència del cotonet de Sud-Àfrica en la nostra zona és la detecció precoç de la plaga en les parcel·les i el coneixement de la seua biologia.
Per conseguir açò és necessària la contínua investigació d’aquest insecte i la formació dels llauradors, perquè sàpiguen detectar i com actuar front a la seua presència. En aquesta línia, La UNIÓ de Llauradors i Ramaders, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Oliva, ha organitzat una xerrada informativa sobre el Cotonet de Sud-Àfrica i els mètodes autoritzats de lluita, a Oliva hui dijous dia 16 a les 18h al Centre Social Sant Francesc (inscripcions al telèfon 963530036). Som concients des de LA UNIÓ que la informació i la formació poden ser bons aliats per a lluitar contra aquestes plagues.
