Sis dècades de barri, de poble. El Mercat Municipal de Simat compleix 60 anys fent germanor, connectant al veïnat, fent vida urbana de carrer, donant-li vida al comerç i al centre de la localitat. Lluitant contra els nous temps amb proximitat, amb la complicitat que els tenders i tenderes li donen a la ciutadania simatera.
Tot va començar a l’any 1961, amb l’alcaldia de Baldomero Mansanet, quan es va construir el que ara és l’edifici que allotja les actuals botigues del mercat. La tia Eleneta, el tio José, Pepa i Gregòria, el tio Miguel. Antigament el mercat el componien fins a 20 parades xicotetes que donaven servei amb els productes essencials als veïns. Sempre hi havia moviment i la majoria de les parades eren llocs de pollastres, la fruita i verdura s’hi exposaven i venien al mig, es feien els entrepans dels treballadors. Els anys 60 i 70 era una altra època.
«Ara és diferent, ja no hi ha tant de moviment per ací. Hem tingut etapes bones, unes altres més roïns, moments millors i pitjors. Primer fou la irrupció dels supermercats, als anys 90, i després la crisi del 2008. La vida ací en el mercat ha fluctuat, però en general la tendència és a la baixa», confessa Mari Loles Cabanes, la venedora més veterana del Mercat. Ella és l’única que vertaderament pot parlar del pas del temps. Porta 38 anys ací i just acaba de complir ara els 60, com el Mercat.
Ella va heretar este Lloc 9 de sa mare, Carmen Selfa, i, tot i ser testimoni d’una pèrdua gradual de la clientela, ho té clar: «hem de resistir; ací donem un tracte personal que no donarà ningú més. Som com els psicòlegs, la gent ens conta els seus problemes i donem consells. Som com amigues i venem qualitat, productes i atenció de la casa. Som insubstituïbles».
Amb motiu de tan assenyalada efemèride, les venedores van tindre una idea: demanar la col·laboració de tota la gent del poble per reunir objectes antics que tingueren relació amb el Mercat. El veïnat es va bolcar i el resultat és una interessantísima exposició que estarà oberta fins al mes de desembre.
Rosanna Cabanes a la ferreteria del Lloc 6; Marisa Mas al Lloc 1, de la fruiteria i verduleria que només tanca els dijous; el carnisser Robert, que obri el seu Lloc 8 els divendres; Emi Mahiques amb la seua botiga de Mel i Salut al Lloc 3, que va obrir fa quasi un any; El Parral al 7, Julio el pescater al 5 i l’ouera Vicen al 2, que només obrin els dimecres. Tots ells conformen el Mercat en l’actualitat.
Optimisme postpandèmia
Les germanes Cabanes són optimistes perquè diuen que amb la pandèmia la cosa ha reviscolat un poc i l’edat mitjana dels clients ha baixat. «Ara ve més gent jove que abans no venia mai. L’activitat ha repuntat i el 15 d’octubre, per exemple, vindran els xiquets i xiquetes del col·le a vore l’exposició, tenim el calaix solidari de Càritas, fem sortejos de rifa pel Nadal», declaren amb il·lusió.
Amb este esperit de positivitat només ens queda desitjar-li a esta part tan important i especial del poble de Simat que dure molts anys més. Que la vida de barri no es perda mai. Que anem als mercats públics. Que fomentem i visquem el tracte personal, l’economia de proximitat, els negocis familiars dels nostres carrers. Perquè la vida és això: compartir amb la teua gent històries que perduren dècades i segles. Vivències que queden per sempre.
Tant els propis comerciants com el veïnat de Simat de la Valldigna s’ha bolcat en la celebració de les sis dècades d’existència d’un recurs «de tota la vida».
