Les lluites populars, i també per extensió les territorials, al meu parer, si es volen guanyar, requereixen d’unitat d’acció, responsabilitat i contundència. Això és el que han fet les companyes de Més Gandia al respecte del macrocamping en la marjal. Doncs molt bé per Més Gandia. No podem tornar a l’orenguisme, ni al torronisme. Ja en vam tenir prou d’això. De fet, en tenim d’un i de l’altre, fins d’ací 20 anys segur, els que resten per acabar de pagar els seus deutes de prop de 400 milions d’euros. Més de 11 milions d’euros per any, des de fa 6 anys i fins allà el 2040. Deutes generats per obres del mateix estil que el macrocamping proposat, diferents formes i mateix estil. Nosaltres, l’esquerra alternativa, no som aquest passat ni tenim res a veure amb ell. Hem de seguir amb responsabilitat i tirant endavant el nou model de ciutat i de territori posat en marxa fa 6 anys. Revolució territorial des del seny, la sostenibilitat econòmica i ambiental, la generació d’economies responsables i de proximitat i la gestió responsable del territori. Tot i les cendres de l’orenguisme i del torronisme, que desgraciadament encara resten per algun ambient de l’ajuntament, els informes tècnics sobre el macrocàmping són contundents. Venen a dir que construir un megacàmping al mig de la marjal, és una greu errada. També va ser una greu errada arribar fins a aquest punt, perquè directament amb l’experiència de les barbaritats del PP en el País Valencià a la mà i el compromís de govern de les dues parts que el formen, aquest projecte no acompleix amb cap paràmetre d’enteniment polític, ni gairebé amb la pròpia legislació ambiental, per tant, hagués tingut que quedar fora en la primera criba, com han quedat tants altres. Però la voluntat política de les cendres era que passés i per això va passar. Ara bé, nosaltres els ecologistes portem moltes batalles a l’esquena. Perdem la guerra, però guanyem batalles, sabem estar en la trinxera. Pausa. Missatge per a les cendres: tornen les òsties (metafòricament) com un boomerang. Pausa. Els informes són públics, alguns fan olor a cendres, els que són d’un nivell cavernari impressionant. L’estil de les cendres; sense arguments tècnics, curts, genèrics, sense cap tipus de ciència per enmig... redactats allà on Platon tenia el clavegueram de la cova. Supose i vull creure que més que un tema de falta de formació és un tema de cendres. Però sembla que on les cendres no actuen, la ciència guanya la batalla a la religió. Entre els informes trobem de ben fets; amb plantejaments tècnics i legals i amb arguments científics ben justificats. Eixos armen la contundència de la raó. Tenim un nou alcalde, amb qui he compartit una de les etapes més dures de la nostra ciutat i amb qui confie. Així doncs, espere que amb els informes i les contundències científiques i legals sobre la taula siga responsable i no s’embrute amb les cendres. Les restes del naufragi són restes del naufragi. Les cendres acumulen derrotes i d’elles només es pot aprendre. Des de Més Gandia, i també des del moviment ecologista, no ho hem parat de dir, només val el camí de l’aprenentatge. No fer-ho és totalment irresponsable. Aprenem cada dia, totes fallem però ens aixequem, corregim, demanem disculpes i millorem les nostres propostes. Això és humanisme. El contrari és religió. Així que les derrotes de la Ducal, d’un nou centre comercial en Sanxo Llop, del camp de golf en la marjal, de la urbanització de l’Auir, del megacomplex hípic en Marxuquera, de la trampa i del destrellat de la rajola, de Renzo Piano, de parcs aquàtics, de coliseus romans, de places de bous i de platges temàtiques entre tants altres, han de servir per a alguna cosa, més enllà de per a pagar deutes. Haurien de servir per aprendre i corregir propostes. La batalla del macrocàmping continua. Ara ha de parlar la Generalitat, però no caldria. La paraula de la nostra anterior alcaldessa Diana, paraula amb la que crec honestament, al respecte del macrocàmping, va ser que si aquests informes, els de l’Ajuntament, eren negatius, ací s’acabava el recorregut. Els informes han sigut negatius. Doncs, això paraula, correcció i aprenentatge. Fi de la qüestió.
