El llibre L’esplendor d’Oliva és el producte d’una aposta ferma per part de l’Ajuntament d’Oliva, i en concret del regidor de Cultura i Patrimoni, Julio Llorca, per retrobar l’esplendor històric de l’Oliva medieval i moderna, la dels almiralls Carròs i els comtes Centelles. En aquesta línia s’emmarca l’estudi dels arxius, a càrrec d’Abel Soler, doctor en Història Medieval i en Filologia Catalana, per a documentar el passat, i la tasca d’arquitectes i arqueòlegs participants en els diferents projectes de recuperació del patrimoni que Oliva té en marxa, singularment el Palau i l’Enginy.
La idea de recollir tot el que hi havia escrit sobre Oliva en els segles XIII al XVI, i enriquir-ho amb nova documentació (que inclou escrits de fins al segle XIX, referits al Palau i altres monuments) partí de l’anterior regidor de Cultura, Vicent Canet. I ha pres forma d’un llibre de col·leccionista i de culte (per als amants de la història de la Safor i del País Valencià) gràcies a l’afany de Julio Llorca i malgrat les successives onades de Covid-19, que n’han diferit la presentació del 2020 al 2021.
L’obra s’estructura en dos volums de tapa dura preservats dins un estutx i il·lustrats en color amb profusió de fotografies, documents històrics, mapes i infografies 3D de Jordi Todolí, que reconstrueixen l’aspecte del Palau, etc.
El primer volum, titulat Oliva en temps dels Carròs i dels Centelles, comença amb una descripció del terme, de la Vila i del Raval en temps antic. Continua amb els antecedents històrics fins a l’Islam, i s’esplaia narrant la conquesta feudal, la creació de l’honor de Rebollet per un expirata italià ennoblit, Carroccio (Carròs), que fou el fundador de la vila cristiana d’Oliva. Es recullen, així mateix, les aventures dels almiralls Carròs i dels almogàvers d’Oliva i Gandia, que els acompanyaren en l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó.
Aigua, economia, religiositat
No es deixen tampoc de costat els aspectes locals, com ara l’enfrontament per l’aigua de reg, la religiositat, l’economia, la societat... Tanmateix, en el segle XV adquireix protagonisme la revolució del sucre en temps de Bernat de Centelles i la conquesta de Nàpols, en temps del I comte d’Oliva, Francesc-Gilabert de Centelles. Aquest fou succeït per Serafí de Centelles, comte culte i bibliòfil, mecenes de Joan-Lluís Vives i introductor de l’art del Renaixement a la Safor. S’aborda, així mateix, la crisi de la Germania, la qüestió morisca, l’embogiment del darrer comte Centelles, Pere, i la crisi successòria del segle XVI, que derivà en l’annexió del comtat d’Oliva al ducat Borja de Gandia.
El segon volum, titulat El llegat patrimonial. Apèndix documental, s’ocupa dels monuments que guarden la memòria dels Carròs (el castell de Rebollet, terme de la Font; la mare de Déu de Rebollet...) i dels Centelles: el Palau senyorial, la fortalesa de Santa Anna, l’antic monestir de Santa Maria del Pi, etc. Particularment interessant és l’estudi completíssim del parcialment desaparegut Palau gòtico-renaixentista dels Centelles.
La novetat de Lluís Munyós
No sols s’aporten documents que permeten conéixer com era pel 1300, quan els Carròs l’anomenaven «l’Alcàsser», sinó també com fou la remodelació renaixentista operada per Serafí de Centelles pels anys 1506-1512, aproximadament, sota la supervisió del mestre d’algeps i fusteria àulica Lluís Munyós, fill de Xàtiva. La datació de l’obra i l’atribució, documentada en protocols notarials a Lluís Munyós són dos novetats de primer ordre que han sigut celebrades per professors d’història de l’art de la Universitat de València, ja que confirma les hipòtesis que s’estaven manejant els últims anys. També s’aporten dades sobre la datació i autoria de la muralla d’Oliva i del castell de Santa Anna, projectes dels Centelles que foren destruïts per l’exèrcit espanyol, en temps de Felip V, quan Oliva fou ocupada pel general D’Asfeld, l’inciendari de Xàtiva.
Llenguatge narratiu i divulgatiu
De totes aquestes i de moltes altres coses, en un llenguatge narratiu i divulgatiu, que es pot serguir pràcticament com si fora un relat novel·lat, ens informa l’obra d’Abel Soler, que compta al final, en aquest mateix volum II, de diversos instruments orientatius: una síntesi cronològica de la història d’Oliva en els segles XIII-XVI, un extens apèndix documental amb els documents importants transcrits, i un recull exhaustiu de tota la bibliografia utilitzada.
Els assistents a la presentació i els compradors del llibre rebran, a més, un pòster amb la genealogia i l’heràldica dels Carròs, els Riu-sec, els Centelles i els Borja: les succesives famílies que, emparentades entre elles, se succeïren en la senyoria d’Oliva. Una obra esplèndida, comptat i debatut, per a celebrar l’esplendor d’Oliva: el del pretèrit perfet i el que s’espera assolir en el que queda de segle XXI.
