Fa alguns anys, concretament el 1987, en la seua quarta edició, la UEG s’estrenava en plantejar un tema global que hauria de ser motiu de reflexió compartida per tots els participants.
El títol concret era El futur a debat; mentre que el de la 39 edició d’enguany és En la cruïlla de l’avenir. És evident que hi ha coincidències però, passades gairebé quatre dècades, potser hi ha matisos diferenciadors importants. Em fa la feta que en aquella dècada dels 1980 hi havia una major confiança en el present i esperança en el futur, el qual calia debatre, precisament, perquè el futur era «nostre» i, segons l’enfocament que li donàrem, aniria cap ací o cap allà. Les conferències inaugurals d’aleshores foren realment significatives per la seua mateixa dualitat. Hi va venir al Palau Ducal un filòsof cabdal del pensament contracultural, Theodor Roszak (faltat el 2011) i, d’altra banda, com a contrast, un dels teòrics d’allò que hom sol anomenar tecnocràcia: Joseph Pelton, de la George Washington University. Tots dos venien de Nord-amèrica.
El títol d’enguany, En la cruïlla de l’avenir, sembla suggerir més aviat una situació problemàtica, de disjuntiva, de dilema i dubte. I és que hem perdut pel camí una bona dosi d’esperança i confiança. Una guerra, que la majoria consideràvem impossible, ha esclatat al bell mig d’Europa i, tot alhora, el clima de decepció i desesperança alimenta l’armamentisme i els sectarismes contraris a la il·lustració, l’humanisme i l’esperit democràtic.
Fa la impressió que anem a analitzar més els efectes d’aquesta guerra (a l’economia, per exemple) que no a buscar o plantejar solucions. També s’hi tractarà de qüestions tan cabdals i actuals com el despoblament, els conflictes mediambientals o les migracions al mediterrani; o del bosc de les tecnologies de la informació i la comunicació (les famoses TIC) en relació a la sanitat.
Confiem que la present edició ens ajude no sols per realitzar anàlisis encertades de la realitat sinó també per recuperar, si més no, un bri de confiança en un ésser humà capaç de pensar i actuar raonablement i amb criteris ètics, dels quals també se’n parlarà. Com ens apunta la filòsofa Marina Garcés, hem de practicar la crítica com a eina per donar sentit al coneixement, més enllà de la seua acumulació. Hem de reivindicar «l’experiència humana» i una nova il·lustració per guanyar així les derives autoritàries, sectàries i excloents que volen créixer en en el brou de la por i la construcció d’enemics.
