El dia 22 de juliol va arribar a l’Altet un grupet de xiquets sahrauís que forma part de la campanya Vacances en Pau 2022.
De tots aquests xiquets, n’hi ha una, Mamia, que arribarà a la Safor per qüestions de salut. Es tracta d’una xiqueta que necessita, d’abans del confinament, d’una operació que, sense haver d’entrar en detalls, podem afirmar que li permetrà una millor qualitat de vida, una vida més «normal», vaja.
Ara, Mamia arriba a la Safor per la determinació de la família acollidora, de les famílies que l’han acollit, també de la de la família biològica, gràcies també al treball dels amics del poble sahrauí i la cooperació de l’Ajuntament de Potries, on la xiqueta passarà l’estiu. En definitiva, gràcies a l’arc solidari valencià amb el poble sahrauí.
Un moviment solidari on també podem trobar representants públics. Uns representants que no han estat succionats per la «raó de l’estat» que farceix la butxaca dels plutòcrates.
Mamia, i tots els altres xiquets de Vacances en Pau, no hi ha pogut vindre, en cap cas, gràcies al govern de Sr. Sánchez Pérez-Castejón, ni molt menys! Tot i que la vena humanitària, sensible(ra), els va. Es vanten de ser els progressistes que més ajuda humanitària envien als campaments de refugiats sahrauís, com repeteixen tal qual un mantra budista, Zapatero, Sànchez, i tutti quanti.
Si atenem a les veus que demanen un replantejament profund de la N(o) de «no governamentals», de les ONG que depenen de subvencions dels G(overns), hem de dir que, en aquest cas, el dels amics del poble sahrauí, tenim en contra la maquinària dels governs espanyols. Com s’ha pogut veure, per si algú en dubtava, arran de les declaracions de març de l’actual president del govern del Regne d’Espanya, on qualificava de seriosa i realista la proposta de solució marroquina per al Sàhara. Ignorant, també, les bales made in Spain – amb què els marroquins reprimeixen, torturen els sahrauís, en territori de responsabilitat espanyola. Com reconeixia el Marlaska jutge.
És curiós veure com els membres (militants?) dels partits polítics espanyols, autoanomenats «d’estat», tenen postures diferents segons el grau de responsabilitat orgànica, interna. Segons l’altura, vaja, on tenen la poltrona. O segons van pujant en l’escalafó. Mentre que les bases, el seu carrer, simpatitzen amb la causa del Sàhara, els (alts) càrrecs se’n passen al bàndol del rei marroquí. Això s’anomena bipolaritat? o és esquizofrènia? Potser només és cobdícia carronyera.
Però, tota la maquinària de la «repressió silenciosa» exercida sobre la causa i el moviment sahrauí no ha pogut fer callar completament (ni ho farà) el moviment solidari.
És ben cert que aquest estiu serà un estiu molt diferent als de Vacances en Pau anteriors. No hem fet difusió del programa perquè, fins l’últim moment no sabíem si seria possible dur-lo endavant. Ja ha passat quasi tot juliol i, ara, arriben els xiquets.
Tampoc no podem negar que el nostre arc solidari necessita d’un enfortiment, rejoveniment, també, que el faça capaç d’afrontar nous reptes. Noves fites.
A la Safor hi hem estat, estem, des de l’any 96. Els mòbils encara no eren intel·ligents. A ciutats com Gandia han passat cinc persones pel despatx de l’alcaldia, i l’actual president de la República Àrab Sahrauí Democràtica va signar en el llibre de visites. Fa molts anys, les poltrones eren ocupades per unes altres persones.
