Gràcies als contactes entre el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Universitat de València a Gandia, fa uns dies va tenir lloc una conferència reeixida de Carlos Taibo als locals universitaris i municipals del carrer Tossal.
Si més no, l’escalfor de l’ambient va demostrar l’interés civil de molts saforencs per sentir perspectives diferents i més fonamentades que no les que llueixen la majoria dels tertulians dels mitjans de comunicació.
Des de ciutats i contrades com Gandia i la Safor, davant de fenòmens globals com la guerra d’Ucraïna (i la cruïlla ben complexa de conflictes i interessos que comporta) no deixem de preguntar-nos què podem fer des de la perifèria. Malgrat que el desig de pau és molt compartit, la sensació d’impotència ens envaeix.
Tanmateix, hi ha una situació, comprovada per enquestes i organismes internacionals, que és bàsicament la següent: mentre l’OTAN i la inversió en armament es potencien fins a límits impensables, l’opinió pública majoritària en Europa és pactar i aconseguir la pau, tot i que això suposara una pèrdua de part del territori d’Ucraïna.
Això vol dir, bàsicament, que els governs van per un costat i el sentiment dels pobles va per un altre, cosa que hauríem de fer més evident i palesa perquè, del contrari, la pressió dels EE UU i del complex armamentista ens guanyarà la batalla i ens encaminarà a un desastre sense precedents.
Sense que siga defensable la política de Vladimir Putin, això no pot justificar o derivar en implantar entre nosaltres un nou militarisme. La superioritat militar occidental és, des de ja fa temps, absoluta.
Conferències com la de Taibo constitueixen un revulsiu important i una vacuna contra la polarització i l’escampament de l’odi i la por que van en contra de la convivència i la vida democràtica que exercitem a les ciutats i pobles, dia a dia.
Esperem que el Centre Delàs, altres col·lectius i entitats, i, en definitiva, «el poble» silenciós, siguen capaços de vertebrar i projectar endavant un gran desig de pau que escampe la negror dels núvols.
