"No es esto, no es esto"

Un final així de la Modificació 87 del Pla General no l’esperàvem. Fa anys estem molts gandians preocupats pel pervindre de la ciutat, donada la crisi de l’agricultura de la taronja i l’estancament del turisme, el nou monocultiu de nostres terres. No és gens fàcil captar inversions productives i els esforços municipals -molt limitats- hem vist es dirigixen a l’augment d’activitats inductores del turisme (publicitat, concerts, mercats, fires, serveis de platja, neteja i millora del confort urbà) i a pregonar una aposta de diversificació (clúster sanitari, Institut Oceanogràfic). No parlem hui de l'enorme problema de l’habitatge, general a tot el país i del que parlà fa poc en un bon article el regidor d’Hisenda. Però la darrera notícia de l’aprovació municipal de la 87 Modificació del PG, a instàncies de l’Associació empresarial hotelera i realitzada des del departament d’Urbanisme obrint una barra lliure i generosa als hotels, tal com ha quedat després de 5 anys de tramitació, ens deixa sorpresos. No l’esperàvem. Trenca molts motles pel seu impacte urbà i la seua recepta es torna a centrar al sector hoteler –i en ell tots els habitatges comunitaris no residencials-, sense entrar en altres sectors productius gandians.

A partir d’ara, tol el qui vulga fer un hotel aquí, siga on siga, tindrà l’“incentiu” (així es qualifica) de poder augmentar la seua edificabilitat un 30% i pujar tres plantes més -variable en funció de la zona on es produiria en el seu moment la iniciativa hotelera- que el que diga la normativa vigent en la parcel·la. A canvi hi haurà compensacions de terrenys i, si no és possible, econòmiques. Objectiu ja testat en anteriors Modificacions del PG des de 1987 (contem en 1990, 1999, 2001 i 2007) que, pel que sembla, no han resultat suficients i ara la recepta s'arredonix tant afectant a tota Gandia (amb unes quantes i imprescindibles excepcions) com a un contingut més potent i elaborat. Recordem que fins hui ja es milloraven les ocupacions dels baixos de la platja i premiaven als hotels, amb una major edificabilitat i no comptar com a tal més que les habitacions i no els serveis comuns, escales ni zones complementàries.

La proposta que se'ns presenta ara és una mesura parcial i, a parer meu, equivocada i discriminatòria davant del problema de futur de Gandia que hem apuntat. Arriscada, perquè ignora la importància del lloc (es queda en apuntar les zones on no serà possible), variable bàsica de la identitat urbana, sinó que deixa a banda altre tipus d’empentes per a afavorir instal·lacions industrials, sanitàries, de tecnologia avançada, etc. que produïxen més alt valor afegit i una ocupació més qualificada o, ¿per què no?, que senzillament estiga a l’abast de qualsevol emprenedor local. El debat que hauria d'haver-se produït en el si de l’Ajuntament sobre l'al·ludit problema no l’hem vist ni s’ha mencionat a l’expedient, tot i que la proposta es presenta ara com un èxit pels responsables municipals i els representants del sector. No esperàvem, a més, que un govern d’esquerres i progressista puga passar per alt eixe debat i la presentació de propostes més ambicioses, com han fet altres governs del país definint les prioritats urbanes i socials per a garantir el creixement i la sostenibilitat.

Han estat moltes les iniciatives vinculades a incentivar este futur de sol i platja, incloses les citades modificacions del planejament, permitent algun majestuós hotel a la platja, la implantació del glàmping (instal·lació hotelera a la fi), la permutes de parcel·les municipals a la platja, l’amenaça de desfer la Colònia Ducal, la reforma i continuïtat de la excarretera Natzaret a Oliva a soles fins al camí Vell, totes presentades amb un bon suport publicitari. És natural que el sector hoteler prenga força a Gandia i la Safor, però ¿és el que cal fer ara i aquí? No ho crec, ni crec que siga el prioritari. Sí que sembla el més fàcil.

El planejament urbanístic, instrument municipal arrelat a la nostra cultura com a garant de seguretat jurídica i visió de futur, i que pretén donar una visió general, ordenada, projectual i equilibrada de la ciutat i del seu futur, sembla que ja no s'ho creu ningú, i queda reduït a qüestions menors (al no-Pla) o s’obri -com és el cas que comentem- perquè puga acceptar qualsevol iniciativa al mateix moment i al lloc on es demane. Així, gràcies al fet que Gandia compta amb un empresariat hoteler fort i decidit, ells són, per ara, els que s’aprofiten de la seua debilitat. Es tracta de canviar uns articles al Pla i no passa res.

Perquè estos canvis no només afavorixen als més decidits i propers a l’administració, també poden tombar qualsevol idea d’equilibri edificatori, ambiental o paisatgístic (que es deixa en mans de futurs documents o PRIs) i produir un terratrémol urbà aquí i allà, amb el resultat d’una ciutat maltractada, que no sap com vol ser despús-demà, que deixa el seu patrimoni a l’aire, i al que l’habita, al resident, a què s’apanye en el que quede d’ella; tot i que no vinga més tard un altre emprenedor per a canviar-ho.

Sense passar els límits d’un article d’opinió, crec que esta iniciativa que comente hui podria a haver-se articulat a través de concursos per a rebre iniciatives concretes d'inversors amb compromisos concrets -la del càmping ho és i potser la del Port i tenen aquesta línia- en llocs concrets i deixant a l’Ajuntament triar les més interessants per als ciutadans i la ciutat per a atorgat-li determinats beneficis. Procés que podria fer-se extensiu a aquelles activitats que ens interessen o a la simple millora d’una instal·lació industrial amb futur.

També crec que es pot utilitzar una altra fórmula més selectiva, com la testada abans a la platja i que sembla insuficient, fixant una determinada àrea per a usos (hotelers en este cas o altres usos determinats) que convinguen, amb incentius urbanístics, fiscals i econòmics. Pareix que així s’ha tractat de fer al polígon Sanxo Llop per iniciatives vinculades a la sanitat, però passats un bon grapat d’anys, és, per ara, una fórmula fallida, perquè estem encara esperant que s’acabe la seua prèvia urbanització.

És evident que amb els dos casos, la col·laboració privada de propietaris i promotors i els compromisos previs són necessaris per a botar-se l’urbanisme reglat. Cal treballar-s'ho, veure els beneficis que ens aporta cadascú, el que, de segur, és més difícil que acceptar al primer que es tire a l’aigua. Algú ha dit que siga fàcil?

No veig justa ni convenient l’aparició d’hotels a qualsevol lloc de Gandia amb uns incentius cecs des del punt de vista urbà i discriminatoris per a la resta d’activitats. Si ambientalment pot ser un desficaci (¿algú recorda el que va passar amb Castelló de la Plana als anys 80-90?), paisatgísticament seria molt perillós, urbanísticament irracional i socialment un esforç malgastat.

Els que somniaren la platja allà al 25 del segle passat com “un lugar para el descanso de los pueblos de la cuenca del Serpis y de la vega ….” com dia ingènuament Joaquim Aracil, arquitecte municipal alcoià amb el seu -i el nostre- primer projecte de platja, no pensaven amb aquest futur de “turisme incentivat”. A algú de nosaltres no ens agrada. A moltes ciutats, els molesta i han pres mesures contràries.

Pensem un poc, dic. No fa mal. I mentre ens apuntem al “No es esto, no es esto” d'Ortega.