Un refugi d'esperança davant la guerra
El conflicte al Sudan del Sud ha desplaçat a milers de persones que tracten de sobreviure als camps de refugiats d'Uganda
«Guarda l'espasa». És el significat en la llengua local de Palabek, un lloc al nord d'Uganda on es refugien més de 40.000 persones -el 80 % per cent dones i xiquets i xiquetes- que fugen de la guerra de Sudan del Sud, el país més jove del món. Allí viu Gladys, una jove mare de 23 anys que ara té un somni: ser mecànica. «Durant la guerra van matar a la meua tia. La van violar entre huit homes i després li van retorçar el coll fins matar-la», recorda. Malgrat esta dura experiència, ha reviscolat al seu cor l'esperança d'encetar una nova vida gràcies, sobretot, al treball que fan els missioners salesians a la zona.
Relacionadas
Gladys és una de les protagonistes del documental «Palabek, un refugi d'esperança», dirigit per Raúl de la Fuente -guanyador de dos premis Goya-, que es va presentar el passat dimarts al col·legi salesià San Juan Bosco de València. Precisament, els salesians, encara que una trentena d'ONG actuen a Palabek, són els únics que viuen al lloc en qüestió. «Estar ací 24 hores, set dies a la setmana, tots els mesos... és una cosa molt important per a ells», revela el pare Ubaldino Andrade, missioner a Palabek que va estar present a l'estrena del documental del passat dimarts.
Allí, a Palabek, confluixen milers de persones que, com Gladys, han caminat quilòmetres i quilòmetres durant setmanes fugint de la guerra i les persecucions que se succeeixen al Sudan del Sud des de fa ja sis anys, quan es va iniciar el conflicte bèl·lic -només dos anys després de la proclamació de la seua independència-. Quan apleguen al camp, se'ls proporciona material humanitari, mantes, menjar... però, després, comença una nova vida a l'exili.
«La pitjor malaltia és no saber què fer. Estar hores i setmanes esperant», reflexiona Andrade. Per a ocupar eixe temps i que siga profitós, Missions Salesianes ha construït quatre escoles infantils, ha obert una escola tècnica de formació per als joves -on, per exemple, Gladys estudia per a convertir-se en mecànica- i oferix menjar diari per a tots els alumnes. «Volem apropar-nos a eixa experiència dura de trauma i acompanyar-los a buscar una eixida. Viure amb ells, plorar amb ells, riure-nos amb ells...», assenyala Andrade, que insistix en què l'objetciu dels missioners és «promoure un lloc on els joves senten que hi ha una persona que els va a ajudar a eixir cap avant».
«La guerra no em destruirà. La vida ha de continuar». És el lema que inculca Andrade als refugiats per a agafar força i esperança davant esta situació. Una esperança que té un objectiu clar: que arribe la pau per a poder tornar a casa.