«Guarda l'espasa». És el significat en la llengua local de Palabek, un lloc al nord d'Uganda on es refugien més de 40.000 persones -el 80 % per cent dones i xiquets i xiquetes- que fugen de la guerra de Sudan del Sud, el país més jove del món. Allí viu Gladys, una jove mare de 23 anys que ara té un somni: ser mecànica. «Durant la guerra van matar a la meua tia. La van violar entre huit homes i després li van retorçar el coll fins matar-la», recorda. Malgrat esta dura experiència, ha reviscolat al seu cor l'esperança d'encetar una nova vida gràcies, sobretot, al treball que fan els missioners salesians a la zona.

Gladys és una de les protagonistes del documental «Palabek, un refugi d'esperança», dirigit per Raúl de la Fuente -guanyador de dos premis Goya-, que es va presentar el passat dimarts al col·legi salesià San Juan Bosco de València. Precisament, els salesians, encara que una trentena d'ONG actuen a Palabek, són els únics que viuen al lloc en qüestió. «Estar ací 24 hores, set dies a la setmana, tots els mesos... és una cosa molt important per a ells», revela el pare Ubaldino Andrade, missioner a Palabek que va estar present a l'estrena del documental del passat dimarts.

Allí, a Palabek, confluixen milers de persones que, com Gladys, han caminat quilòmetres i quilòmetres durant setmanes fugint de la guerra i les persecucions que se succeeixen al Sudan del Sud des de fa ja sis anys, quan es va iniciar el conflicte bèl·lic -només dos anys després de la proclamació de la seua independència-. Quan apleguen al camp, se'ls proporciona material humanitari, mantes, menjar... però, després, comença una nova vida a l'exili.

«La pitjor malaltia és no saber què fer. Estar hores i setmanes esperant», reflexiona Andrade. Per a ocupar eixe temps i que siga profitós, Missions Salesianes ha construït quatre escoles infantils, ha obert una escola tècnica de formació per als joves -on, per exemple, Gladys estudia per a convertir-se en mecànica- i oferix menjar diari per a tots els alumnes. «Volem apropar-nos a eixa experiència dura de trauma i acompanyar-los a buscar una eixida. Viure amb ells, plorar amb ells, riure-nos amb ells...», assenyala Andrade, que insistix en què l'objetciu dels missioners és «promoure un lloc on els joves senten que hi ha una persona que els va a ajudar a eixir cap avant».

«La guerra no em destruirà. La vida ha de continuar». És el lema que inculca Andrade als refugiats per a agafar força i esperança davant esta situació. Una esperança que té un objectiu clar: que arribe la pau per a poder tornar a casa.