La malària continua sent una malaltia de la pobresa en ple segle XXI

El 25 d’abril va tindre lloc el Dia Mundial del Paludisme o Malària, una jornada instituïda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 2007 amb l’objectiu de conscienciar sobre esta malaltia i posar els mitjans per a erradicar-la. Segons l’«Informe Mundial sobre el paludisme», publicat per l’OMS, l’any 2022 es van donar en el món uns 249 milions de casos de malària i 608.000 persones van morir a causa de la malaltia. Àfrica, amb 233 milions de diagnòstics, és el continent que va concentrar el 94% dels casos i el 95% de les defuncions. El 78% d’aquestes morts es van donar en xiquets menors de cinc anys.

El continent africà alberga al major nombre de països en pobresa. Esta és, probablement, la causa per la qual en aquesta regió del món la prevalença de la malària, i les defuncions derivades d’aquesta malaltia, són molt superiors a la resta dels continents. Perquè, segons sosté Fidele Podga, coordinador del Departament d’Estudis de Mans Unides, la malària és una malaltia de la pobresa, «naix de la pobresa, afecta més als més pobres, causa més pobresa i mata més als pobres, en un cercle viciós del qual resulta difícil eixir».

Podga fa referència, a més, de la pobresa al context de crisi climàtica en el qual ens trobem, «que ha vingut a exacerbar més les coses». Perquè, assegura, els augments de temperatures i altres fenòmens com a ciclons o inundacions, afecten profundament l’estacionalitat i intensitat de la malària en crear contextos idonis per a la proliferació i activitat de mosquits.

Estratègia de prevenció

L’erradicació del paludisme és una cosa complexa. Està demostrat que les estratègies de subministrament de tractaments i de prevenció, no han sigut suficients per a acabar amb una de les malalties amb major índex de mortalitat del món i que, des de 2015, no ha deixat d’augmentar.

«D’altra banda, des de fa uns anys el món –sobretot l’africà- viu grans esperances entorn d’una vacuna que podria contribuir a erradicar la malaltia». Són dos les vacunes que estaran en el mercat des de mitjan 2024, si bé una d’elles, la Mosquirix, s’ha estat experimentant durant dos anys a Ghana, Kenya i Malaui, amb resultats difícilment avaluables.

«En este context, hi ha lloc per a l’optimisme. D’això no tenim cap mena de dubte. Però també és cert que el desafiament s’ha tornat molt major. I la malària continua sent la malaltia més mortal del continent africà», explica Podga.

Habitatge digne i aigua potable

Segons Mans Unides, l’erradicació de la malària és una cosa complicada perquè les seues víctimes, majoritàriament els més pobres, no gaudeixen d’oportunitats per a deslliurar-se d’ella. Perquè, acabar amb aquesta malaltia, exigeix una gestió soci-política de l’entorn que elimine les diferents formes d’insalubritat que fomenten la proliferació dels seus vectors: aigües estancades, aigües residuals, clavegueram deficient i incontrolada immundícia on malviuen milions d’éssers humans.

A més, per a acabar amb el paludisme cal posar en marxa «una política territorial i d’habitatge que permeta a les famílies accedir a un habitatge digne amb servei d’aigua i sanejament», proposa Fidele Podga, «així com una xarxa de clavegueram adequat per a evitar la reproducció de mosquits», afig.

I, per a concloure, el coordinador del Departament d’Estudis de Mans Unides explica la necessitat d’aconseguir que les famílies tinguen ingressos que els permeten l’accés a medicaments i vacunes, o que existisca una vertadera protecció social que garantisca que eixa vacunació arribe a tots. Perquè, denúncia Podga, «la mera existència de les vacunes no significa que siguen assequibles a totes les persones».