El G7 es compromet a la descarbonització i a reduir la dependència amb Rússia

Els ministres d’Energia i Medi ambient del G7, el grup de les set democràcies més riques del món, reunits el passat diumenge a la ciutat italiana de Torí, s’han compromés a eliminar gradualment la generació d’energia a base de carbó durant «la primera meitat de la dècada de 2030», és a dir abans de 2035, i a continuar l’eliminació progressiva de la dependència energètica de Rússia.

En el document final, els ministres de Medi Ambient del Japó, els Estats Units, el Canadà, França, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia aposten «reduir en la mesura que siga possible la utilització de centrals elèctriques de carbó en els sistemes energètics fins a un nivell que permeta mantindre a l’abast el límit de 1,5 °C d’augment de temperatura».

En el front de la cooperació amb altres països, la declaració destaca que existeix el compromís «de promoure que es detinga com més prompte millor l’aprovació de noves centrals elèctriques de carbó a tot el món».

EEUU se desvincula del ataque de Israel a Irán y el G7 insiste en evitar una escalada

Energia de fusió nuclear

A més, el G7 aposta per donar suport a l’ús de l’energia de fusió nuclear i «es compromet a promoure col·laboracions internacionals per a accelerar el desenvolupament de plantes pilot de fusió i fomentar l’augment de la inversió privada i el compromís públic per a resoldre els reptes de la investigació i desenvolupar cadenes de subministrament i mà d’obra internacionals».

Respecte a Rússia, els set països més rics del món s’obstinen a «reduir la dependència de béns civils relacionats amb l’energia nuclear procedents de Rússia, inclosa la promoció d’una cadena de subministrament de combustible diversificada i lliure de la influència russa, i per a ajudar als països que tracten de diversificar el seu subministrament».

Així mateix, s’expressa la intenció d’accelerar l’eliminació progressiva de la dependència de l’energia russa com «una part essencial del suport a Ucraïna» i en aquest context s’explica que «la inversió en el sector pot ser apropiada en resposta a la crisi actual i per a abordar possibles dèficits del mercat de gas provocats per la crisi».

Els ministres també han debatut sobre eventuals tecnologies que permeten el subministrament d’una energia neta i sostenible també a països en desenvolupament, especialment a Àfrica per a contribuir a la descarbonització de la seua indústria abans del 2050. No obstant això, no van arribar a un acord per a establir els mecanismes del fons.

L’Eurocambra aprova el ‘dret a reparar’ per a estendre la vida útil de béns

A més es va posar en marxa una anomenada «Coalició de l’Aigua del G7», que «pretén identificar objectius i estratègies comunes, catalitzar ambicions i prioritats compartides per a fer front a la crisi mundial de l’aigua i integrar l’aigua i la seua rellevància intersectorial de manera eficaç».