El litoral de la Comunitat Valenciana no és tan fèrtil com la seua horta ni té la fama de les costes cantàbriques. Encara així, a les llotges de l'autonomia arriben cada dia (en què hi ha pesca i es pesca) una bona varietat de productes del mar, sobretot del Mediterrani. Les últimes dades del Ministeri d'Agricultura, corresponents al 2016, constaten un significatiu increment en el valor de les captures pesqueres desembarcades en els ports valencians respecte a l'exercici anterior. Si en 2015 solament es va arribar als 85,5 milions d'euros després de registrar un descens de 14 respecte a 2014, un any més tard es va produir una important recuperació, fins als 92,2 milions. Alguna cosa semblant va succeir amb el volum de captures: S'ha passat de les 31.291 tones de 2013 a les 22.129 de 2015 per tornar a pujar un any més tard fins a les 25.808.

Si en alguna cosa coincidixen ambdues classificacions és que el primer lloc l'ocupen els aladrocs, que acaparen quasi un terç de les captures totals. Concretament, 8.970 tones. A continuació, encara que ja molt lluny, apareix la sardina, amb 2.837 tones. El tercer lloc és per als molls, amb 1.240. Són els tres únics tipus de peix que superen les mil tones. La quarta plaça correspon a les potes, ja amb 880 tones. La resta del «top ten» d'aquesta particular classificació la componen el lluç (862 tones), el polp (749), l'alatxa (una espècie similar a la sardina, amb 692), una categoria denominada peixos marins (683), sorells (654) i albor (també conegut com a pagell, 649). L'onzena plaça és per a sèpies, sípies petites i sepioles, ja per davall de les 500 tones.

Rànquing

Aquest rànquing és bastant diferent si ens atenim al valor de les captures. Com ha quedat dit, la primera plaça correspon també als aladrocs, amb 18,4 milions dels 92,2 totals. Encara que és el peix més capturat, els baixos preus que es paguen per ell fa que amb prou feines represente el 20% del total, quan, en termes de volum, significava un terç. Ocorre just el contrari amb la gamba vermella del Mediterrani. Aquest exquisit menjar ocupa una de les últimes posicions en el llistat per volum, amb 125 tones. No obstant això és la quarta per valor, amb 5,09 milions d'euros. Clar, així estan els seus preus en les peixateries i, encara pitjor, en els restaurants.

Altres espècies

Darrere dels aladrocs, apareixen, ja amb 6,2 milions d'euros, els molls. Just per desprès d'ells es troba el lluç, amb 5,8. A continuació estan la gamba blanca (4,6), la sardina (4,4), el polp (4), la cigala (3,9), les sèpies, sípies petites i sepioles (3,6) i l'orada (2,8).

En la distribució territorial, la província de València queda retratada com una zona amb poca activitat pesquera. En 2016, solament 10,9 milions d'euros en captures van arribar a través de les seues llotges, mentre que a les de Castelló van correspondre 30,6 i a les d'Alacant, 50,6. Alguna cosa semblant ocorre amb les captures en termes de quantitat. València ocupa l'última posició, amb 2.763 tones, mentre que entre les altres dues províncies de l'autonomia hi ha en aquest cas una certa igualtat: 12.851 per a Alacant per 10.193 per a Castelló. Un any abans, aquestes dues zones estaven quasi igualades: 9.964 tones per a la primera i 9.568 per a la segona