Girar la mirada a la literatura xina contemporània ajuda a entendre la declarada nova normalitat. «Jo havia mirat d'allunyar-me'n unes quantes vegades perquè ell havia esternudat uns quants cops i s'havia mocat els nassos de manera estentòria amb un mocador», llegim a la segona pàgina de Diari íntim d'un editor d'Ouyang Yu (Lletra Impresa).
Escriptors amb milers de lectors, traduïts a llengües occidentals, però quasi desconeguts per la falta de la interessada promoció que anima la indústria del llibre. Des del desconcert per l'entrada del capitalisme en una societat comunista de Liu Zhenyun (Yanji, 1958), a la novel·la urbana de Chi Zijian (Mohe, 1964), passant pel popular Jia Pingwa (Shangluo, 1952) gràcies als seus relats eròtics. La sexualitat explicita dels llibres xinesos ha fet parlar tant que fins i tot el Nobel de Literatura Mo Yan (Gaomi, 1955) va patir la censura en la coneguda Fengru feitun (Pits grans i malucs amples, 1996). L'obra de Mo Yan ha arribat a Occident per algunes versions cinematogràfiques dels seus llibres, com ara la pel·lícula Sorgo Rojo (1987), dirigida per Zhang Yimou (1993).
Diari íntim d'un editor d'Ouyango Yu és una joia literària que ens regala ara Juli Capilla, l'editor de Lletra Impresa. Un llibre necessari per a submergir-se en la mil·lenària societat xinesa, resistent del caduc comunisme que domina el món capitalista. De la mà d'Ouyango Yu passejem per l'interior de l'edició i la corrupció xinesa amb l'erotisme desbordant del protagonista. «D., que té només divuit anys, és la primera dona amb qui he fet l'amor que no té ni un pèl al cony: és una línia recta que li baixa per sota. Després de fer-ho, ella, ajaguda als meus braços, em va contar la seva història». Un 4 de juny s'enlaira el dietari d'un vicedirector d'una editorial governamental a la Xina actual, més interessat en la lectura del cos de jovenetes compatriotes que en la qualitat dels textos que publica.
Un editor de províncies xinés del que desconeixem el nom, però que exerceix una llibertat sexual típica de la California dels setanta perquè és «un oficial despullat», com diuen a la Xina actual als que no tenen res a perdre perquè ha enviat els seus diners i la seua família a Austràlia, on precisament està escrit Diari íntim d'un editor. Ouyang Yu va nàixer a la Xina fa 65 anys, però viu a Melbourne des de 1995, on escriu tant en anglés com en xinés. Amb una cultura literària de primer nivell que recorda molt els clàssics occidentals com Nabókov o el Marques de Sade -«L'amor menteix, els calés no».
El llibre traduït pel valencià Jorge Salavert, que viu a Canberra des del 2007, va ser publicar en anglés (Diary of a Naked Official) per una editorial australiana el 2014, i forma part de la prodigiosa bibliografia d'Ouyang Yu, un escriptor que colpeja directament als instints del lector, per això no és d'estranyar les seues referències a Roberto Bolaño o Somerset Maugham.
«Si vols subvertir al govern xinés, escriu un poema», recomana Yu, que alerta que Occident desconeix que la poesia és un dels mitjans més lliures a la Xina, perquè la seua gent està més centrada en l'economia. Ell ja ha publicat cinquanta-dos llibres de poesia, no-ficció, ficció, traducció i crítica, alternant anglés i xinés. En 2008 es van publicar quatre llibres, entre ells On the Smell of a Oily Rag: Speaking English, Thinking Chinese i Living Australian, un ampli estudi cultural.
«Hi ha tantes coses que no permeten imprimir... Res que sigui gai o lesbià. Res de sexe gràfic. Res d'El versos satànics. Res de Mao: La història desconeguda, llibres que està prohibit traduir, per no dir publicar. Res que sigui ofensiu als gustos ètnics. Res en contra de la imatge positiva del poble xinès i de la Xina. Absolutament res sobre la corrupció oficial. Com em va dir un col·lega una vegada: 'Castra't la ment abans d'entrar en aquest negoci!'». Avisa el protagonista de la novel·la sobre el negoci íntim de l'edició, ací i en la República Popular de Xina, que va dir aquell.
El dietari aterra un 11 de setembre, per si quedaven dubtes sobre el caràcter global d'Ouyang Yu. «No tinc ja més a dir, tret que he cremat totes les fotografies, n'he esborrat moltes més del meu ordinador i ho he llençat tot a la paperera. Si troben les cendres no podran reconèixer-hi res». És el particular 11-S de l'escriptor, després de cent dies disparats.
Dilluns està prevista la reobertura de les llibreries, amb totes les prevencions del món, com no podia ser d'una altra forma, però una ocasió per acostar-se a una narració sobre la Xina actual, sense apriorismes i sense cap mena de perjudicis. Perquè el camí budista és cap a dins i el camí taoista es cap a fora.
