Les dones han passat molt de temps sense història. Sense història escrita, hauríem de dir. I ho afirmaríem a la vista que en les cròniques antigues i en la historiografia pràcticament fins fa no res, les dones eren sistemàticament ignorades o, si de cas, se'ls atorgava un paper molt secundari. Tret de casos molt excepcionals -les reines portadores de la corona o alguna altra consort reial especialment problemàtica, per exemple; al costat d'algunes altres grans senyores-, les dones del passat quasi sembla que han estat invisibles. Potser, l'únic àmbit on han gaudit d'un tracte molt semblant al dels homes ha estat en el camp de l'hagiografia. Però parle ara deixant traslluir una impressió que, potser, no és del tot exacta. Ara bé, segurament puc dir al meu favor que la dona santa o en procés de santificació com a model de la societat, i despullada, doncs, de les seues possibles lascívies i luxúries i de les seues carnalitats que tant combatien els eclesiàstics ja podia agradar més als historiadors -la majoria frares i capellans- per tal de generar les seues imatges ideals sobre el gènere femení. Òbviament. Però, si la dona no vivia en santedat, era vista com quelcom negatiu. Fins i tot en l'amor -on era el referent i el símbol-, els poetes hi destacaven la inconstància o l'excessiva voluptuositat i planyien, ben sovint, la seua infidelitat. Si lloaven una imatge contrària, semblava tan hieràtica que a penes si podia qualificar-se de viva. La dona, cap a la qual sempre hi havia una prevenció de caire ideològic -dimanada de l'Església-, passava, així, tot i el seu evident protagonisme innegable en la societat occidental, a un segon terme, quan es tractava d'aparéixer als llibres d'història i de formar-ne part en condició d'igualtat amb l'home.
Amb un accés molt restringit a la formació, amb moltes parcel·les de la societat vetades pel poder religiós i seglar, amb una estructura familiar on es trobava supeditada a les opinions del pare, del marit, del germà o, fins i tot, del fill, la dona de l'edat mitjana i de l'edat moderna només podia realitzar-se en bona mesura quan es convertia en una viuda respectable. I moltes, assolit aquell estat, no es plantejaven abandonar-lo. I no és d'estranyar!
