En estos temps, la possibilitat d'un congrés faller és una notícia que fa pensar en quines serien les autèntiques possibilitats positives de realitzar-lo. Les veus més sonores i publiques s'esforcen per emfatitzar els aspectes negatius que pot tindre la convocatòria d'esta possibilitat democràtica que se li oferix al món faller. Tal vegada eixa raó és suficient perquè el faller i la fallera, més enllà de les polèmiques i dels esdeveniments actuals, reflexione al voltant de la necessitat o no d'un congrés.
En primer lloc, cal dir que els congressos fallers al llarg de la història han aprofitat a voltes per a consolidar situacions polítiques. També han estat en alguns casos eterns i fins i tot niu de polèmiques. No obstant això, han sigut l'espai més lliure de la festa. No hi ha ingerències polítiques ni els regidors o regidores poden imposar determinats temes o resolucions. Els equips jurídics municipals sols es dediquen al'acompliment de la legalitat. En cap moment es deixa tanta llibertat per a autogovernar-se i expressar-se clarament. Tal vegada eixe és el motiu pel qual des del poder municipal sempre s'ha vist amb inquietud.
L'aposta o no per un congrés és una opció a la qual es pot optar sense tindre excessius coneixements fallers. Els protagonistes sols s'han de preguntar si les normes actuals les consideren vàlides i si s'apliquen una a una sense excepció i rigorosament.
És clar que sempre es té por a allò desconegut. Un congrés, com qualsevol aposta en la vida, és un risc. Pot tractar-se qualsevol tema i de qualsevol manera. Això sí, amb la garantia que isca el que isca sempre serà el reflex del pensament majoritari faller.
El problema ve quan determinats sectors desitgen traslladar els conflictes a un espai com este. Eixa possibilitat democràtica fallera no és la plataforma per a oposar-se als dirigents municipals, ni tampoc la ferramenta per a canviar la gestió municipal fallera. Qui així ho pense, conscient o insconscientment, està enganyat. Un congrés, amb les pautes adequades per a no eternitzar-se i evitar debats que no són estrictament fallers, és una manera de millorar la festa. Per tant, davant tanta incomprensió cap al congrés, cal pensar si algú no vol que és milloren les falles o si hi ha qui no li agradaria que este isquera bé.
Durant molts anys, en l'Assemblea, han existit veus que demanaven un congrés i no eren tingudes en compte. Ara s'han fet invisibles sense que s'haja justificat. Sembla que es tinga por que es facilite des de dalt un congrés.
En eixe debat s'ha d'aconseguir que ningú es quede sense opinar. Este món faller és prou adult. En l'actual context, és més senzill optar per un no al congrés però s'ha de crear el clima necessari perquè, dir que sí o no dir, siguen també unes opinions respectades i tolerades.
En definitiva, abans de dir «to be or not to be» («ser o no ser») al congrés, cal fer-se individualment una senzilla pregunta: «Estàs d'acord amb les normes falleres i creus que funcionen?» Si la resposta és no, la reacció ha de ser coherent. Si la resposta és sí o no es vol votar, també. Després ha de compartir-se el pensament en el casal.
El més important és que ningú, des de fora, intente influenciar la decisió. Posteriorment, el que isca en l'urna, serà positiu perquè el conjunt de paperetes representaran la voluntat de les comissions. Tot resultat majoritari resulta bo. Cal deixar, també en este tema, que la festa, per damunt dels polítics o interessos personals, puga expressar-ser amb independència i en llibertat.
