Arranquen els actes del centenari de l´Escola d´Art i Superior de Ceràmica de Manises. Aquesta vesprada en l´Aula Magna de La Nau es presentaran el conjunt d´activitats preparades per a celebrar els primers cent anys del que durant molts anys va ser l´únic centre a Espanya que impartia una titulació superior de Ceràmica.
A continuació, a la Sala Oberta de la Nau s´inaugurarà l´exposició «Sincronies. Tres processos ceràmics», una mostra que arreplega tres tractaments ceràmics diferents a través del treball de tres ceramistes: Asako Arai, Susana Gutiérrez i Ana Llorens. La convergència de tres mirades, la japonesa, la basca i la valenciana, per a comprendre el poder de la ceràmica com a canal d´expressió que sempre ha acompanyat a l´ésser humà.
Després, el guitarrista, professor del Conservatori Superior de Música de València i productor de jazz valencià, Ximo Tébar interpretarà una versió jazzística de l´adagi del concert d´Aranjuez de Joaquín Rodrigo i el jove saxofonista de jazz valencià Víctor Jiménez, guanyador del V Concurs de Jazz de la Universitat Jaume I presentarà el seu primer treball discogràfic.
Referent mundial
«Sincronies. Tres processos ceràmics» és un projecte comissariat per Pascual Timor i María José Sanz que forma part dels actes commemoratius de l´I Centenari de l´Escola d´Art i Superior de Ceràmica de Manises. Actualment aquest centre ha aconseguit convertir-se en un referent mundial per a l´ensenyament de la ceràmica que integra les noves tècniques i processos en la formació dels futurs artistes, professors, dissenyadors i investigadors, que arriben a l´escola de països estrangers com Japó, Portugal, Corea, Turquia, o França, entre d´altres.
L´exposició, que podrà visitar-se fins al pròxim 21 de febrer, permet conéixer la forma de tractar la ceràmica de tres artistes i les seues obres, així com el procés de preparació, disseny i modelatge d´aquestes. Ceràmica artesana per a alta hostaleria, escultura ceràmica per a espais exteriors i artesania inspirada en la naturalesa conformen aquesta exposició.
A Asako Arai li interessen els detalls i les formes dels éssers vius. Li interessa situar les peces ceràmiques en la natura i treballar obres de gran format. Considera que el material ceràmic és ideal des del punt de vista físic a causa de la seua resistència.
Nahas o nahastu en basc vol dir «barrejar» i per a Susana Gutiérrez és un nom molt apropiat per al seu treball. Barrejar és una acció que es repeteix tant en cuina com en el procés de fabricació ceràmic, igual que en la cuina d´un Akelarre es mescla la tradició amb avantguarda, també el seu treball barreja l´artesania amb el disseny industrial.
«Tetera universal»
Per a Ana Llorens el te forma part d´una llarga tradició social en diferents països i cultures: la forma de prendre´l, l´hora i els recipients marquen les diferents cultures, les zones geogràfiques i fins i tot les filosofies de vida. El treball d´aquesta autora s´inicia amb un estudi i una anàlisi dels usos i costums del te en diferents cultures. El temps de prendre el te és la motivació del seu treball, com temps utilitza també per a fabricar les seues teteres. Després de viatjar per àmbits culturals, es deté al seu taller per construir la seua «tetera universal». Aquest treball ofereix un temps de consciència per a detenir l´enrenou diari i omplir de vitalitat la vida.
