15 de febrero de 2016
15.02.2016

Com i com a

15.02.2016 | 04:15

Un lector em suggerix que en una d'estes columnetes tracte sobre l'ús de «com» i «com a». M'explica que ho té clar en la parla col·loquial, però que ha observat discrepàncies i alguna contradicció entre els diferents manuals o llibres de text de valencià i entre els mateixos ensenyants i profesionals de la llengua; i especialment des que fa uns quants anys va fer els cursos de valencià per a funcionaris. Em diu que la discrepància l'observa en frases com «Es volem com a germans», «Ens volem com germans», parella de frases típica, que solien posar els manuals (alguns encara ho posen) per a diferenciar per mitjà de «com a» o «com», si els que es volen són germans (fills de pares comuns), que seria «Es volen com a germans», o si es una volença intensa i pròpia de germans, però no ho són; en eixe cas seria «Es volen com germans».

Bé, eixa distinció ha quedat superada, ja que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha establit que la preposició «com a» pot tindre valor comparatiu, equivalent a «com si fóra» «a la manera de», com la usem, i és aplicable tant a la volença entre germans carnals (o consanguinis o uterins) com a la forta estima entre persones que no tenen pare/mare mare comuns.

Moltes persones tenen algun/a amic/iga o parents no germans a qui volen fraternalment. I, com deia, és normatiu amb la preposició composta «com a».

Li dic al lector esmentat, valencianoparlant des que deia «Vullc ma», segons em conta, que, segurament, com ell usa col·loquialment el «com» i el «com a», amb alguna possible excepció, és adequat i correcte. I usarem «com», a soletes sense la «a», en frases i sentits comparatius com «Fes-ho com ho feia el teu germà», «Alexandra és guapa i llesta com la germana», «Menja tant com jo», «El poble és pla com la mà», «Serà estudiosa i bonica com la teta Júlia».

I usarem la preposició composta amb valor predicatiu, com ja era normatiu, en sentits com «Va actuar i parlar com a alcaldessa», «T'ho confesse com a amic», «Com a vocal de més edat, va presidir la mesa de l'assemblea». I, a més, d'acord amb el que ha establit la institució normativa valenciana, l'AVL, com ho diem col·loquialment, podem discursar, relatar i escriure en qualsevol registre, amb «com a», frases com «Obria els ulls com a plats», «Es partiren la berena com a germans» (sense ser germans carnals), «Els iaios ploraven com a xiquets».

Així i tot, quan a continuació hi ha un article, definit i indefinit, cau la «a»: «S'apreciaven com uns bons germans». No obstant la meua fe en l'ús col·loquial, hi ha dos usos, possiblement procedents del castellà, fora de la norma. Es tracta dels valors condicional i causal. No és normatiu «Com seguisques així, m'enfadaré», ni «Com no em fas cas, me'n vaig», sinó «Si seguixes així, m'enfadaré...», «Com que no em fas cas, me'n vaig». I vullgem-nos com a germans, encara que siguem de pares/mares diferents.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine