07 de marzo de 2016
07.03.2016

No més i només i altres parelles

07.03.2016 | 04:15

Corregint el text de les instruccions per a l´admissió a un espectacle infantil, veig que en una d´estes deia: «No més xiquets i xiquetes menors de deu anys, acompanyats de persones adultes». L´errada és clara en l´assenyalat «no més», que en eixe context ha d´anar junt: «només».
Pel sentit, sabem que l´espectacle era sols/solament/només per a infants d´edat inferior a deu anys, però literalment, l´anunci deia que ja no s´admetien xiquets i xiquetes menors d´eixa edat. Justament el contrari del que realment volia dir. En alguns doblets lingüístics es produïxen errades d´eixes.

Fa ja uns quants anys hi hagué una partida nombrosa de contenidors per al reciclatge de cartó, procedents d´un organisme públic, que portaven adherit el rètol de «No més cartó». I així van estar, molt de temps, pels cantons i altres llocs destinats a l´emplaçament d´eixe mobiliari. Encara com tots sabíem per a què eren eixos depòsits, perquè si haguérem fet cas de l´avís instructor, els cartons els haguérem tornat a casa o escampat per la redor dels contenidors. «Només» és sinònim de «sols», «solament», «únicament». «Només tinc dos fills», «Ho fa només per molestar». Un altre doblet que sovint dóna lloc a errades és «sinó/si no», junt o separat. És junt, «sinó», accentuat gràficament, quan és adverbi i expressa contraposició: «No ha vingut son pare, sinó el germà», «No anirem al cine, sinó al teatre». També és junt quan introduïx una afirmació en oposició a allò que s´acaba de negar, «No ho negue, sinó que em reafirme en el que he dit abans». És separat quan representa el condicional «si» més l´adverbi de negació «no»: «Si no véns, m´enfadaré», «Si no estudies un poc més, mai aprovaràs», «Fes el que t´han manat, si no et castigaran».

També és separat quan hi ha la conjunció concessiva «si» més l´adverbi de negació «no», «Si no intel·ligent, almenys és treballador i servicial». El doblet sobretot»/»sobre tot» també sol provocar alguna confusió. «Sobretot» junt, és un adverbi que significa «per damunt de tot, principalment», «Ella és, sobretot, una gran professional». «Tots el volien, sobretot els seus empleats». Pot ser separat en frases com ara «Sobre tot això que m´has dit ja en parlarem», «La sospita caigué sobre tot el poble». Com a regla pràctica, podem dir que si llevant el «tot» la frase té pràcticament el mateix sentit, és separat. En la primera frase, l´expressió «sobre tot», seria canviable per «respecte a», «respecte de», «pel que fa a», «quant a». En la segona, seria substituïble per «damunt». «Quan» i «quant» també a vegades els veiem trabucats en algun blog, en whatsapps i en algun altre tipus de text. «Quan», amb «n» final, fa referència a temps, moment, època, «Quan vindrà la xiqueta», «Això passava quan el iaio vivia". També en frases com «Quan no diu res, és perquè no té raó», «Quan no pot ser, no pot ser». Per la seua banda, «Quant», amb «t» final, representa referències quantitatives, com ara: «Quant de pa vols», «Quants quilòmetres hi ha de València a Castelló?».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine