El suro és la part exterior de la corfa d´alguns arbres, especialment la surera. És un producte o matèria que té la condició o virtut de mantindre´s flotant en qualsevol líquid, no s´afona pel seu pes. Dóna lloc al verb «surar», que significa «sostindre´s, un cos, en la superfície d´un líquid».

Tot allò que no s´afona en l´aigua ni en cap altre líquid, sura. És sinònim de «flotar», en sentit literal, però en el figurat és molt més productiu. Tenim l´expressió «surar com l´oli», que com sabem vol dir «voler estar sempre per damunt dels altres», també significa «prosperar, adquirir vitalitat o força, superar situacions difícils».

Molta gent vanitosa, bufona, narcisista o ostentosa sempre vol surar com l´oli. A alguns dels corruptes agarrats (pillos pillats) els agradava molt surar com l´oli o com qualsevol matèria flotant.

A molts d´ells se´ls veia quasi sempre per damunt dels altres mortals. Però també tenim les locucions «la veritat sempre sura» i «la veritat que sure». I la veritat en molts casos ha surat i els referits suradors ara sembla que han perdut el suro i pareixen afonats. Això sí, caps de suro, que vol dir «ignorant, bovot, badoc», no ho eren.

«Afonar» és el contrari, l´antònim de «surar». És «fer anar cap al fons», «fer descendir una cosa sobre el sòl o la superfície sobre la qual descansa», «arruïnar, destruir», «caure en un estat d´abatiment», «El barco s´ha afonat», «Ja sap nadar, ja no s´afona», «Les rodes del carro s´afonaven», «La crisi afonà l´empresa», «La mort de sa mare el va afonar».

El model de valencià literari ha preferit més prompte la forma «enfonsar», però «afonar» és com ho diem majoritàriament en terres valencianes, catalanes occidentals i bona part de les balears. Faig una enquesta casolana entre familiars i companys sobre l´ús de «enfonsar» i «afonar» i tot el grup enquestat coincidix a dir que sempre usa «afonar», però Marc, estudiant de vint anys, diu que sempre empra esta última forma, però que sap que no està ben dita, i que la correcta és «enfonsar».

Això gràcies al valencià de llibre i universitari, que sistemàticament ha marginat algun miler de paraules i expressions ben genuïnament valencianes, catalanes occidentals i balears. Li dic que d´això res, que com ho diu està molt ben dit, que «afonar» és tan correcta com «enfonsar» i que en la variant valenciana de la llengua és forma principal en tots els registres, d´acord amb l´ús tradicional i real, i pel tractament que hi dóna el Diccionari normatiu valencià, que la inclou com a forma preferent.

De la mateixa família que les anteriors, però amb un matís semàntic un poc diferent, tenim «afondar». Significa «fer més fondo un clot, un forat o qualsevol cavitat», «El pou l´afondaren deu metres més per a traure aigua, i en va brollar molta». El DNV l´arreplega i remet a «afonar», però el Diccionari català-valencià-balear i el de la RACV donen a «afondar» el sentit precís que té en molts indrets valencians, com és l´esmentat.