Fa uns quants dies vaig vore l'anunci d'un establiment de menjar per a emportar-se que té com a nom A Bocí Ple. Era (i encara ho és en persones de mitjania d'edat en amunt) una expressió molt usual , almenys en la Ribera i supose que en altres zones valencianoparlants. Vol dir «menjar amb la boca molt plena», «menjar amb avarícia» i significats semblants. Escodrinye els principals diccionaris i no trobe eixa locució, però jo l'he sentida (i la dic) com a dita corrent en la parla col·loquial i familiar del meu poble i d'altres riberencs.

A més del significat esmentat pot tindre també el sentit figurat semblant als de les locucions «a mans plenes», «a manta», «a mansalva», «a cabassos», «a muntó» i en general de totes aquelles expressions que puguen significar «acaparar o apropiar-se de béns amb avarícia, com si a u li ho llevaren».

Alguns fartons mengen a bocí ple. I molts avariciosos abrasits, com els corruptes, amassen béns i grans quantitats del vil metall i també han operat (i alguns encara operen) de la mateixa manera, però les fartades, ja siga de menjar o d'apropiació sobtada de patrimoni i comptes unflats, sovint produïxen indigestions que cal ser ateses pels metges o pels jutges i forces de seguretat, segons la classe de fartada.

El substantiu de la locució comentada és «bocí», que tot sol significa «tros xicotet de menjar, porció d'aliment que cap en la boca», «tros, fragment d'alguna cosa trencada o tallada». Dóna lloc a dites com «ovella que bela perd bocí», que es pot aplicar tant a les referides remugants com als s'encanten i perden alguna oportunitat d'adquirir o d'obtindre alguna cosa. I «parar-se el bocí» és «entravessar-se el menjar en la gola», «parar-se el mos». I tenim la «bocinada», que és el «colp» en la boca (o en la cara) pegat amb la mà.

Una altra expressió utilitzada en molts indrets valencianoparlants és «a cosa feta», que significa «a posta», «a propòsit», «deliberadament», «intencionadament», «volent» i altres. No l'arrepleguen la majoria de diccionaris de referència, encara que sí que l'enregistra el de la RACV. A vore si el Diccionari Normatiu Valencià en una pròxima ampliació la inclou en les seues pàgines.

La paraula «cosa» dóna per a molts significats i per a bona cosa d'usos. Un d'estos és l'aplicació de la locució «cosa que» en les fórmules finals d'alguns documents administratius, principalment en les certificacions. El model de l'esmentada pauta és que els secretaris de les institucions o entitats acaben els referits documents amb la fórmula «Cosa que certifique (o cosa que faig constar») a l'efecte que corresponga». També val la més literària «La qual cosa certifique...). La que no es deu usar, en estos casos, per artificiosa i calcada del castellà, és «El que certifica...», traducció de la fórmula castellana «Lo que certifico a los efectos correspondientes». I en «cosa» tenim una locució sinònima de «molt/a», en perill d'extinció, com en la frase dita més amunt, «bona cosa d'usos», és a dir «molts usos».