«La nostra societat és molt avançada però alhora és molt arcaica», denúncia l´escriptora Isabel-Clara Simó, qui creu que s´ha experimentat una «reculada mortífera» en l´acceptació social de col·lectius com els homosexuals, protagonistes de Jonàs, la seua última novel·la.
L´obra, plena de diàlegs i introspeccions, es posa en la pell d´Àlex, un llatinista pedant i neuròtic que ha tingut una infància desgraciada i que, en un viatge a Nova York, descobreix la seua sexualitat en conéixer a Jonàs, un fotògraf exalcohólic, amb qui mantindrà un romanç apassionat.
Els amants s´envolten de gent «estranya» i «marginal»: una dona promíscua i el seu marit tatuat, un xic disminuït i una vella que no ha aprés l´idioma del país, i formen un ambient que es converteix en un «espai de llibertat» per a Àlex en una novel·la que és alhora realista, psicològica i intimista.
No obstant açò, després de patir un «colp emocional molt fort», el protagonista torna a Barcelona, s´adona que ha canviat i que ha d´enfrontar-se a una societat que ara li resulta estranya.
La intenció de Jonàs (Edicions 62) és «parlar sobre la identitat, més que de l´homosexualitat», apunta Simó. «Volia fer un renaixement iniciàtic del protagonista, per açò m´interessava que descobrira un nou món i un nou sexe. L´homosexualitat és fruit de l´argument», explica l´autora de llibres com Històries perverses o La innocent.
Obertament progressista, Simó denuncia que l´homosexualitat és vista encara com un acte de «perversió»: «Jo pensava que la meua generació ho havia superat, però hem fet un pas arrere». Una reculada que l´autora valenciana ha qualificat de «mortífera».
«En un pati de col·legi, el xiquet que és homosexual -encara que potser no ho sap- és el blanc de les ires dels altres», assenyala, alguna cosa que l´autora defineix com «la cultura del pati d´escola» i que Simó extrapola a tota la societat.
«De tant cridar ´marieta´ a un homosexual, ha fet que es feminitze perquè s´entén que l´acte sexual és un acte de poder sobre la dona, encara que els homosexuals són tan masculins i virils com els altres homes», sentencia l´escriptora i periodista.
La crisi del «jo»
De la mateixa manera, Simó es pregunta fins que punt els individus poden decidir per si sols o estan condemnats a pensar com ho fa la resta de la societat; així, l´autora s´escandalitza que l´extrema dreta estiga creixent a Europa, «un continent que ha patit el nazisme i el feixisme».
Simó, que amb 73 anys, és una de les autores en català més reconegudes, amb aquesta novel·la, que aborda la «crisi contemporània del jo» i «la pèrdua de la innocència» a part de descobrir l´homosexualitat, cerca que el lector «senta» i «pense». «La literatura no ha de renegar de la novel·la d´entreteniment, però no ha d´oblidar que és un art», assevera.
L´escriptora denuncia que «el poder protegeix molt poc a les arts». «Ara estic jubilada, si guanye diners amb el llibre, em lleven la pensió. És molt injust: pots aconseguir ingressos amb un llibre i després estar deu anys sense tenir èxit».
Per a aquesta autora, els escriptors que, com ella, utilitzen el català en les seues obres són «autors de segona» que «des del principi» són coneixedors que «no ocuparan portades» i que tindran «menys repercussió» que els qui escriuen en espanyol.
Encara que Simó va confessar en entrevistes prèvies que Jonàs seria el seu testament literari ara afirma que ha canviat d´opinió, ja té «una idea en ment» per a la seua pròxima obra de la qual no ha volgut donar detalls.
